jueves 12 de noviembre de 2009

Pere Bessó traduce a Julia Del Prado


Simbad i la papallona blava

Qui m'estimà! en el somni, una bonica papallona blava que amb les seues ales em tocà lleugerament el cos i en acabant ambdues ens tornàrem donzelles, al toc d'una vara de Campaneta. Després marxàvem per un camí de boscos daurats de tardor, en aqueix lloc totes dues trobàrem Simbad, que era molt lluny de Zanzíbar. Del port i del mar. Plorava més que plorava, el seu plor es feu aigua i no sé com de sobte aqueixos boscos ja no ho eren, sinó que hi era la mar i Simbad en la seua barca, on feliç prenia comiat de nosaltres.
Despertí tot seguit d'aquest somni en vigília, viu la papallona blava que se n'anava per la meua finestra i jo tornava a ser la mateixa, reposava al meu llit.



Simbad y la mariposa azul

¡Quién me amó! en el sueño, una hermosa mariposa azul que con sus alas tocó ligeramente mi cuerpo y luego ambas nos volvimos doncellas, al toque de una vara de Campanita. Luego íbamos por un camino de bosques dorados de otoño, en ese lugar las dos hallamos a Simbad, que estaba muy lejos de Zanzíbar. Del puerto y del mar. Lloraba y lloraba, su llanto se hizo agua y no sé cómo de repente esos bosques ya no lo eran, sino estaba la mar y Simbad en su barca, donde feliz nos decía adiós.
Desperté luego de este sueño en vigilia, vi a la mariposa azul que se iba por mi ventana y yo volvía a ser la misma, reposaba en mi cama.

© Julia del Prado
Traducción al catalán Pere Bessó

lunes 9 de noviembre de 2009

Pere Bessó traduce a María Montserrat Bertrán


L'AU-HERBA

Les verges petulants i embriagues
de vent i cel
busquen el fang, la pluja caient,
el plaer d'afonar-se
i equilibrar els seus passos damunt de la terra d'escarpades vores,
terra, nus de somnis, de pedres
on l'herba dreçada respira amb pulmons
d'un sol verd, d'una sola música per dins
i davall dels fins peus,
herba que deixa acaronar-se amb petjades diàfanes
adorables de vent
herba enmig d'encrespades ones d'una mar de pedres
herba de gràcia,
au de lluna
on la llavor naix,
i fa del verd, vent
i fa del vent, vida

ploma-verda
recolzant-se en els impenetrables del món.


EL AVE-HIERBA

Las vírgenes petulantes y embriagadas
de viento y cielo
buscan el barro, la lluvia cayendo,
el placer de hundirse
y equilibrar sus pasos sobre la tierra de escarpados bordes,
tierra, nudo de sueños, de piedras
donde la hierba erguida respira con pulmones
de un solo verde, de una sola música por dentro
y debajo de los finos pies,
hierba que deja acariciarse con pisadas diáfanas
adorables de viento
hierba entre encrespadas olas de una mar de piedras
hierba de gracia,
ave de luna
donde la semilla nace,
y hace del verde, viento
y hace del viento, vida

pluma-verde
apoyándose en los impenetrables del mundo.


© María Montserrat Bertrán
Traducción al catalán Pere Bessó

sábado 7 de noviembre de 2009

Pere Bessó traduce a Horacio Laitano


ABANS O DESPRÉS

............ A la memòria de ma germana

Ya no parlen
ni tan sols per costum.
No mormolen
ni s’escuden en paraules.
No s’acosten ni s’allunyen
a les nits.
No respiren
la frescor de la vesprada

Ja no canten ni conversen
en veu baixa.
No es troben
als bars ni al cantó
No pregunten
ni responen a deshora.

Només escriuen amb el puny
una paraula...
Una vella paraula
que es bada...



Antes o después

............. A la memoria de mi hermana

Ya no hablan
ni siquiera por costumbre.
No murmuran
ni se escudan en palabras.
No se acercan ni se alejan
por las noches.
No respiran
la frescura de la tarde

Ya no cantan ni conversan
en voz baja.
No se encuentran
en los bares ni en la esquina
No preguntan
ni contestan a deshora.

Sólo escriben con el puño
una palabra...
Una vieja palabra
que se quiebra...

© Horacio Laitano
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles 4 de noviembre de 2009

Pere Bessó traduce a Molly Bic



Ell no era
un home fosc
era un traficant
de silencis
malbaratava el seu temps
en la tendresa
esberlada
del meu alé.



El no era
un hombre hosco
era un traficante
de silencios
derrochaba su tiempo
en la ternura
quebrada
de mi aliento.

© Molly Bic
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 1 de noviembre de 2009

Pere Bessó traduce a Norma Padra


Escrits

Les lletres
..... cauen
....... per cansament
............... Es revelen
en textos xifrats
................. equidistants
una d’altres
............ amb cura
guarden misteris
.................... Formen un esquelet
en blanc i negre
Paraules
.......... oblit
............... cendres.





Escritos

Las letras
..... caen
....... por cansancio
.................. Se revelan
en textos cifrados
.................... equidistantes
una de otras
.................. con cuidado
guardan misterios
..................... Forman un esqueleto
en blanco y negro
Palabras
........... olvido
.................... cenizas.


© Norma Padra
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes 30 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a Alfonso Freire


Vaixell ciutadà

Si tots els vaixells
arribaren al cor de les ciutats
tindríem tants refugis
des d'on veure el mar

tirar una botella
per a compartir amb els seus habitants
que sovintegen aqueix port de l'oblit

els vaixells
són referències de viatges i de vida
en un
te'n trobí
i continuí en viatge



Barco ciudadano

Si todos los barcos
llegaran al corazón de las ciudades
tendríamos tantos refugios
desde donde ver el mar

tirar una botella
para compartir con sus habitantes
que frecuentan ese puerto del olvido

los barcos
son referencias de viajes y de vida
en uno de ellos
te encontré
y seguí en viaje

© Alfonso Freire
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 18 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a Moni Indiveri de Vega


cus fills
amb puntades profundes
esgarrapa
quan es fan brillants
les mirades

busca cards
per a fregar la pell dels que ploren
es vist de vampir
xucla i furga
vol veure l'íntim
en les cèl·lules

els torrents oberts




cose hijos
con puntadas profundas
escarba
cuando se hacen brillantes
las miradas

busca cardos
para rozar la piel de los que lloran
se viste de vampiro
chupa y hurga
quiere ver lo íntimo
en las células

los torrentes abiertos

© Moni Indiveri de Vega
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes 16 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a Leonor Mauvecin


Escric sota la inseguritat
d'un planeta efímer.

Escric al voltant de la certesa
de l'insondable.

Escric segons els esquemes
de l'absurd i de la màgia
amb què s'elabora l'univers.

Escric des de l'esperança.
I busque al bell mig dels amagatalls del camí
el nom dels éssers que m'acompanyen
i trace damunt de les seues pells, el meu mateix nom.

Per a guardar-los de bell nou en aquesta arca
................................... Abans del diluvi.



Escribo bajo la inseguridad
de un planeta efímero.

Escribo sobre la certeza
de lo insondable.

Escribo según los esquemas
del absurdo y de la magia
con que se elabora el universo.

Escribo desde la esperanza.
Y busco entre los recovecos del camino
el nombre de los seres que me acompañan
y trazo sobre sus pieles, mi propio nombre.

Para guardarlos de nuevo en esta arca
................................... Antes del diluvio.

© Leonor Mauvecin
Traducción al catalán: Pere Bessó

miércoles 7 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a María Elena Tolosa


No tremolen ales

He inventat un temps
d’on
............. no me n’aniré mai,
de les mànegues
del meu abric
................ de la lluna
que quasibé no veig,
dels meus ulls
...que tenen poca llum.
El temps
..... per a les hores llunyanes,
per als meus joguets antics.
Ja no tremolen ales
segueixen en vol a l’infinit



No tiemblan alas

He inventado un tiempo
de donde
............. no me iré nunca,
de las mangas
de mi abrigo
................ de la luna
que casi no veo,
de mis ojos
... que tienen poca luz.
El tiempo
..... para las horas lejanas,
para mis juguetes antiguos.
Ya no tiemblan alas
estan en vuelo al infinito


© María Elena Tolosa
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Bessó traduce a Amadeo Gravino


Aquesta nit també plou / sostres guarden estranys sorolls/ el pati està envaït pel fang / el cel es veu demacrat: aquesta nit de pluja pesen molt els núvols damunt dels babols.




Esta noche también llueve / techos guardan extraños ruidos / el patio está invadido por el barro / el cielo se ve demacrado: esta noche de lluvia, pesan mucho las nubes sobre las amapolas.


© Amadeo Gravino
Traducción al catalán: Pere Bessó

miércoles 30 de septiembre de 2009

Pere Bessó traduce a Shirley Villalba



ENTREACTE DE LA MISÈRIA

els carrers ixen a passejar en les seues cendres
les cases entren a dormir a la vora del seu abisme
i els hòmens s'arrosseguen pels carrers
............................................... entre-somnis




ENTREACTO DE LA MISERIA

las calles salen a pasear en sus cenizas
las casas entran a dormir al borde de su abismo
y los hombres se arrastran por las calles
............................................... entre-sueños


© Shirley Villalba
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes 18 de septiembre de 2009

Pere Bessó traduce a Victoria Servidio


DOLOR DEL POETA

Quan fugen
les paraules pels penya-segats
del silenci
el dolor
es comprimeix
en un crit que no esclata.
Roda
pels canals de la llàgrima
sota el pèndol de l'angúnia
es dessagna
i cau
a l'abisme
de la fulla en blanc.



DOLOR DEL POETA

Cuando se fugan
las palabras por los acantilados
del silencio
el dolor
se comprime
en un grito que no estalla.
Rueda
por los canales de la lágrima
bajo el péndulo de la angustia
se desangra
y cae
en el abismo
de la hoja en blanco.

© Victoria Servidio
Traducción al catalán: Pere Bessó

domingo 13 de septiembre de 2009

Pere Bessó traduce a Amalia Zacoutegui


FUGAÇ

Que vinga a mi, que arribe el vendaval que em destrone.
Que ocupe el foc primer de la meua foguera
aquest tremolor d’ocells que em salven, aquesta ferida beneïda de l’incert.
A penes ahir, la certesa fou totes les emboscades.
Hui cau la luxosa mòlta d’una cascada d’estrelles fragmentades
i ja no sé dir-me en nom del meu nom,
que es desfa, es dissipa com un amor esqueixat i abatut.
Que vinga a mi el vent huracanat,
el seu cabell de flors oloroses, aqueixa glassa que dansa per sobre el precipici,
en l’aire que és besada i levitat de sospirs.
Fins que la meua veu a la fi es desintegre,
fins que la meua fe es deixe flotar entre les palpebres i ja no em represente,
fins que la meua mi ànima siga bosc remorós d’enigmes,
un mormolar la fragilitat,
lluerna fugaç que estraça les ombres i s’encén.



FUGAZ

Que venga a mí, que llegue el vendaval que me destrone.
Que ocupe el fuego primero de mi hoguera
este temblor de pájaros que me salvan, esta herida bendita de lo incierto.
Apenas ayer, la certeza fue todas las emboscadas.
Hoy cae la lujosa molienda de una cascada de estrellas fragmentadas
y ya no sé decirme en nombre de mi nombre,
que se deshace, se disipa como un amor desgajado y abatido.
Que venga a mí el viento huracanado,
su cabello de flores olorosas, esa gasa que danza por sobre el precipicio,
en el aire que es beso y levedad de suspiros.
Hasta que mi voz al fin se desintegre,
hasta que mi fe se deje flotar entre los párpados y ya no me represente,
hasta que mi alma sea bosque rumoroso de enigmas,
un murmurar la fragilidad,
luciérnaga fugaz que destraza las sombras y se enciende.

© Amalia Zacoutegui
Traducción al catalán: Pere Bessó

viernes 11 de septiembre de 2009

Pere Bessó traduce a Alda Salzarulo


Poema breu

Per a què la il·lusió?
El conreu de mans i de besos,
si només fou insistir la mateixa absència,
canviar de soledat.



Poema breve

¿Para qué la ilusión?
El cultivo de manos y de besos,
si sólo fue insistir la misma ausencia,
cambiar de soledad.



© Alda Salzarulo
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 6 de septiembre de 2009

Pere Bessó traduce a Mariano Shifman



BUCÒLICA DEL BARD OPTIMISTA

.....“The right thing happens to the happy man”
................Theodore Roethke, “To my sister”.

Preserva’t del dolor, fuig del teu eco
més ombrívol, fràgil veu germana,
pètal colpejat per vents del passat.

Llaura amb verd cant allò que ets,
sembra damunt de la teua inútil pietat
florides paraules camperoles.

Confón-te amb el suor d’allò creat,
solca els dies de la teua vida sense demanar perdó.
Sigues bou que mire el món
per l’ull de la poesia.



BUCÓLICA DEL BARDO OPTIMISTA


.....“The right thing happens to the happy man”
................Theodore Roethke, “To my sister”.


Presérvate del dolor, huye de tu eco
más sombrío, frágil voz hermana,
pétalo golpeado por vientos del pasado.

Ara con verde canto lo que eres,
siembra sobre tu inútil piedad
florecientes palabras campesinas.

Confúndete con el sudor de lo creado,
surca los días de tu vida sin pedir perdón.
Sé buey que mire al mundo
por el ojo de la poesía.

© Mariano Shifman
Pintura: Martha Miguez
Traducción al catalán: Pere Bessó

Pere Bessó traduce a Nilda Barba


........................a César Vallejo

el saló interminable
parquet amb lluïssor
les vetes calquen estanys
.................... contorsions
.................... rítmiques cintes
....................diagonals
de vèrtex a vèrtex
empoua la mirada en el colp
lliscada cap al claustre
immobilitza
el seu maluc i la cama esquerra
la terra està lluny
la torrada
també la set




.........................a César Vallejo

el salón interminable
parquet con brillo
las vetas calcan lagos
.................... contorsiones
....................rítmicas cintas
....................diagonales
de vértice a vértice
empoza la mirada en el golpe
resbalón hacia el claustro
inmoviliza
su cadera y la pierna izquierda
la tierra está lejos
la tostada
también la sed


© Nilda Barba
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles 2 de septiembre de 2009

Pere Bessó traduce a Piero De Vicari



tallar l’os fins a tornar-lo vi, pols, paraula en flor, tallar l’os fins a tornar-lo os i més os i més os i
més os…



tallar el hueso hasta volverlo vino, polvo, palabra florecida, tallar el hueso hasta volverlo hueso y más hueso y más hueso y más hueso…



© Piero de vicari
Traducción al catalán Pere Bessó

martes 25 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a Emilce Strucchi


De silenci, ni parlar-ne

hui traspunta l’Hivern
i jo no me n’adoní
però Frida
accepta els seus visitants
per a celebrar-se de bell nou

quina rebel·lió-follia
causà la retallada
pintadora
tan senyora envejable
del seu espill tafaner,
tallada a la meitat
de ferros-bisturí
d’amputada, la gossa
sort tingué en enamorar-se
de sola
de neus
i d’ales

de l’hivern, ni parlar-ne

per l’esquerda del placard irromp un traç gelat
insòlit
lluent,
i ella pintà desabrigada
en la seua revolució

quina follia endur-se a caminar
-sense ales ni tapaboques-
amb penenidora cama,
mentre que jo done batalla entre mànegues i pells
embolcallada en els símbols, cànons
que el temps deteriora
en tuls-paradigmes-putrefactes

les meues palpebres gotegen
(violats pervertits)
un sobretot paternal
que no se’n compadeix
i una llúdria materna
imprudent rovellada
que obstrueix el meu nas
i jo potege l’aire
i m’atropella
xiulant-me
amb el seu xiuxiueig sòrdid
i aspre
de fragments foscos
d’escorxadors panys
que no dic o no vull

del silenci,
ni parlar-ne.







De silencio ni hablar


hoy se aparece Invierno
y yo no me di cuenta
pero Frida
acepta a sus visitantes
para celebrarse otra vez

qué rebelión-locura
causó la cercenada
pintadora
tan señora envidiable
de su espejo fisgón,
tajada a la mitad
de hierros-bisturí
de amputada, la perra
suerte tuvo al enamorarse
de sola
de nieves
y de alas

del invierno ni hablar

por la rendija del placard irrumpe un trazo helado
insólito
luciente,
y ella pintó desabrigada
en su revolución

qué locura llevarse a caminar
-sin alas ni bufanda-
con penitente pierna,
mientras yo doy batalla entre mangas y pieles
enredada en los símbolos, cánones
que el tiempo deteriora
en tules-paradigmas-putrefactos

mis párpados gotean
(violados pervertidos)
un sobretodo paternal
que no se compadece
y una nutria materna
imprudente enmohecida
que obstruye a mi nariz
y yo pateo el aire
y me atropella
silbándome
con su murmullo sórdido
y áspero
de fragmentos oscuros
de matarifes paños
que no digo o no quiero

del silencio
ni hablar.


© Emilce Strucchi
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes 21 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a Mirta Sod



Al davall de la gota hi ha una línia
inventada pels déus,
ells li demanen que deixe la seua redonor
que es llance, oli de llum,
a l’intrincada atmòsfera.

La gota lliura la seua sal
amb la por dels herois,
sap d’un nard

soterrat al desert.




Por debajo de la gota hay una línea
inventada por los dioses,
ellos le piden que deje su redondez
que se lance, aceite de luz,
a la intrincada atmósfera.

La gota entrega su sal
con el miedo de los héroes,
sabe de un nardo

enterrado en el desierto.


© Mirta Sod
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves 13 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a María Chapp



abans haguí de ser així bressolada
insignificant i bella
sense mite... ni revelació

nau fantàstica
racó secret
m’ancores en allò callat

............ en la respiració



antes debí ser así acunada
insignificante y bella
sin mito... ni revelación

nave fantástica
rincón secreto
me anclas en lo callado

............ en la respiración



© María Chapp
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 9 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a Paulina Vinderman


Ara el meu únic pare és el temps,
i la seua compassió m’aguaita,
em mira fixament des d’un espeñador.
Al camí, les fulles de les oliveres
semblen argent tacat a la llum de la vesprada.

Els ocells prefereixen els arbres amb branques
.................................................. mortes,
poden alçar el vol en qualsevol direcció.

Ah! Fer un foc dalt del monticle

D’orfandat amb rametes molt seques.
Aprendre a veure la vida
com un campament provisori:
cendres i café amb obsessions de bon matí,
cendra d’acàcies per a entrar al desert.





Ahora mi único padre es el tiempo,
y su rara compasión espera por mí,
me mira fijamente desde un despeñadero.
En el camino, las hojas de los olivos
parecen plata manchada a la luz de la tarde.

Los pájaros prefieren los árboles con ramas
.................................................. muertas,
pueden lanzarse al vuelo en cualquier dirección.

¡Ah! Hacer un fuego sobre el montículo de
orfandad con ramitas muy secas.
Aprender a ver la vida
como un campamento provisorio:
cenizas y café con obsesiones por la mañana,
ceniza de acacias para entrar al desierto.


© Paulina Vinderman
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 2 de agosto de 2009

Pere Besso traduce a Hebe Solves (Homenaje en el día del fallecimiento de Hebe)



MOEBIUS

Negue la llum del matí i l’ombra
a trenc d’alba.
Em negue.

Tindre una sola cara reversible
quan el perfum
de les canyes i el riu
busca la riba
on he sigut.

Estar malament, estar dolenta.
Sembrar el desordre amb la quietud
valer el dolor
defensa del dolor i documentació
de l’espiral
una corba infinita.

Buidament del món a les calces
llançades a terra junt al plat net:

que el pla desempegat de la pell
faça una torsió i s’expandesca
fins a tocar-se.


MOEBIUS


Niego la luz de la mañana y la sombra
del amanecer.
Me niego.

Tener una sola cara reversible
cuando el perfume
de las cañas y el río
busca la orilla
donde he sido.

Estar mal, estar mala.
Sembrar el desorden con la quietud
valer el dolor
defensa del dolor y documentación
de la espiral
una curva infinita.

Vaciamiento del mundo en las medias
arrojadas al suelo junto al plato limpio:

que el plano desprendido de la piel
haga una torsión y se expanda
hasta tocarse.

© Hebe Solbes
Traducción al catalán Pere Bessó (Material enviado por Pere)

domingo 19 de julio de 2009

Pere Bessó traduce a Yolí Fidanza



Com conéixer, com
saber què esperes
de tu amb mi
de mi amb tu?
Com en codicil
vulguera estudiar
els teus símbols els teus signes
en medieval retir
desxifrar-te.



¿Cómo conocer, cómo
saber qué esperas
de ti conmigo
de mí contigo?
Como en códice
quisiera estudiar
tus símbolos tus signos
en medieval retiro
descifrarte.


© Yolí Fidanza
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles 15 de julio de 2009

Pere Bessó traduce a Roberto Glorioso


Només porta sorra per a
eixamplar el desert
que és ara la seua ànima
..................... i diu
tant de bo que em pensares
alçant pedres
per a bastir la casa.



Sólo trae arena para
ampliar el desierto
que es ahora su alma
..................... y dice
ojalá me pensaras
levantando piedras
para construir la casa.


© Roberto Glorioso
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 12 de julio de 2009

Pere Besso traduce a Olimpia Bordes (Homenaje en el día del fallecimiento de Olimpia)



AMAR

Amplitud de mars infinits,
conjunció de cels i distàncies.
Magnitud de la llum
que ajunta les mirades.
Intensitat del batec que galopa
en èxtasi suprem
Raïms daurats que pengen de l'abraç

i empresonen els somnis compartits
Gaudi que es nua a les fontanes
i es desfulla a l'herba humitejada
Passos que es reparteixen el ritme de la marxa
recorreguent argentades senderes paral·leles.
Placidesa del repòs al port segur
on besllumen roses inefables.
Camins que conflueixen enllaçats
en la sendera que du a l'horizó.

Estimar…dimensió del bell
que dissenya un mateix rostre.
Estimar…traslluït misteri que travessa la brisa,
miraculosos instants fosos al vent.
Estimar… sense temps i sense fronteres
màgia…somieig…fluent etern

Estimar… per sempre estimar…

…ales…vol… immensitat…



AMAR


Amplitud de mares infinitos,
conjunción de cielos y distancias.
Magnitud de la luz
que aúna las miradas.
Intensidad del latido que galopa
en éxtasis supremo
Racimos dorados que penden del abrazo
y aprisionan los sueños compartidos
Goce que se desnuda en las fontanas
y se deshoja en la hierba humedecida
Pasos que se reparten el ritmo de la marcha
recorriendo plateados senderos paralelos.
Placidez del reposo en el puerto seguro
donde destellan rosas inefables.
Caminos que confluyen enlazados
en la senda que lleva al horizonte.
Amar…dimensión de lo bello
que diseña un mismo rostro.
Amar…traslúcido misterio que atraviesa la brisa,
milagrosos instantes fundidos en el viento.
Amar… sin tiempo y sin fronteras
magia…ensoñación…fluír eterno
Amar… por siempre amar…
…alas…vuelo… inmensidad…


© Olimpia Bordes
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes 10 de julio de 2009

Pere Bessó traduce a Analía Pinto


................ “Sucede que me canso de ser hombre.”
...................................... Pablo Neruda


S’esdevé que me canse de ser dona
de nugar els meus arrels a la terra blanca
d’enrubinar amb pecats ancestrals
—pomes que jo no mosseguí
serpents que entre les meues cames no xiuxiuejaren

S’esdevé que la fembra es cansa de ser només fembra
calze o graal propici
bressol o tomba
baguala o gasela
tigre o pantera
sempre en el dilema d’açò o d’allò

S’esdevé que em canse d’aguaitar el meu nom
—no el que em posaren o el que tinc
sinó el vertader
el que em pot donar l’altre:
par i complement.





................“Sucede que me canso de ser hombre.”
......................................Pablo Neruda


Sucede que me canso de ser mujer
de anudar mis raíces en la tierra blanca
de arramblar con pecados ancestrales
—manzanas que yo no mordí
serpientes que entre mis piernas no bisbisearon

Sucede que la hembra se cansa de ser sólo hembra
cáliz o grial propicio
cuna o tumba
baguala o gacela
tigre o pantera
siempre en el dilema de esto o aquello

Sucede que me canso de aguardar mi nombre
—no el que me pusieron o el que tengo
sino el verdadero
el que me puede dar el otro:
par y complemento.


© Analía Pinto
Traducción al catalán Pere Bessó

martes 7 de julio de 2009

Pere Bessó traduce a Marta Cwielong


et dic cos
però no vull dir-lo amb la paraula cos
en aquest cas nomenar no diu res

dic cos amb la vorera de ma boca
al límit del llavi
en la voràgine del remolí

com adolescent
acabada d’iniciar
en el joc de l’amor





te digo cuerpo
pero no quiero decirlo con la palabra cuerpo
en este caso nombrar no dice nada

digo cuerpo con el borde de mi boca
al límite del labio
en la vorágine del remolino

como adolescente
recién iniciada
en el juego del amor

© Marta Cwielong
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 5 de julio de 2009

Pere Bessó traduce a Leonardo Gastón Herrmann


Fonaments de la mediocritat

I

Imperi de la formalitat,
masmorres del buit silenci dels crits i l’ordre,
claustre de cadàvers
que reciten la ignorància.

II

Edifici enderrocat
monument d’arrogància
bandera miserable sostinguda per la sang,
profetes de saviesa paupèrrima
gestats en la hipocresia.




Cimientos de la mediocridad

I

Imperio de la formalidad,
mazmorras del vacío silencio de los gritos y el orden,
claustro de cadáveres
que recitan la ignorancia.

II

Edificio derruido
monumento de arrogancia
bandera miserable sostenida por la sangre,
profetas de sabiduría paupérrima
gestados en la hipocresía.

© Leonardo Gastón Herrmann
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 28 de junio de 2009

Pere Bessó traduce a Augusto Casola


Strip tease

Em despulle de les meues robes
em despulle

De la meua pell i de les meues vísceres
Em despulle

Em despulle dels meus ossos
de la meua ànima em despulle
i enmig de la multitud
tornat presència invisible
llum inútil mera essència
em despulle
i d'això i tot em despulle.

Em despulle del temps i de l'espai
joc de llums enganyós
a la fi estic present
només amb mi
i nu.




Strip tease

Me desnudo de mis ropas
me desnudo

De mi piel y de mis vísceras
Me desnudo

Me desnudo de mis huesos
de mi alma me desnudo
y en medio de la multitud
vuelto presencia invisible
luz inútil mera esencia
me desnudo
y hasta de eso me desnudo.

Me desnudo del tiempo y del espacio
juego de luces engañoso
por fin estoy presente
sólo conmigo
y desnudo.

© Augusto Casola
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 21 de junio de 2009

Pere Bessó traduce a Alejandro Schmidt


Kappo de camp

Em feies el retret que parlara dels camps de concentració i
extermini
durant l’esmorzar
però
només així
descrivint-los primmiradament
podia anar-me’n en fum

creuar

el filferro

la teua absoluta presència.



Kappo de campo

Me reprochabas que hablara de los campos de concentración y exterminio
durante el almuerzo
pero
solo así
describiéndolos minuciosamente
podía irme en humo

cruzar

el alambre

tu absoluta presencia.


© Alejandro Schmidt
Traducción al catalán pere Bessó

martes 16 de junio de 2009

Pere Bessó traduce a Fabiana León


MATRIU

Mire des de la gran matriu
el paradís
el lloc on els meus ossos
foren ales i les meues mans
cànters ardents.

Hi motlurí
ambicions i esperances.
Però ja no l’habite.
Després de la llum
hi hagué silenci
i en el silenci
fàstig.

Enyore el foc i el vent
damunt de les meues aspreses.

Confie en l’ordre superior
en la restitució de l’equilibri
que m’exilie la pena.



MATRIZ

Miro desde la gran matriz
el paraíso
el sitio donde mis huesos
fueron alas y mis manos
cántaros ardientes.

Modelé allí
ambiciones y esperanzas.
Pero ya no la habito.
Después de la luz
hubo silencio
y en el silencio
hastío.

Añoro el fuego y el viento
sobre mis asperezas.

Confío en el orden superior
en la restitución del equilibrio
que me exilie la pena.

© Fabiana León
Traducción al catalán Pere Bessó

martes 9 de junio de 2009

Pere Besso traduce a Lidia Vinciguerra



MONÒLEG D’UNA LLÀGRIMA

I

Plore.
Plore la soledat.
Acompassar aquesta inèrcia de llàgrimes davant d’un robust cadell
que de penes demostra petita, la seua futura ferocitat. Però plore.
Plore quan deixa el pixum i el lladruc en el privilegi del silenci, en l’arrogant desdejuni que em reserve
com qui defineix el seu propi rostre en l’espill,
i la propietat de l’ombra o deixar la rancúnia
o la sospita de l’amargura
damunt d’un coxí de plomes negres, irredentes.

Plore el pobret trencat pel paco.
A la nina venedora de flors velles, el seu cosset de verge
entre luxúries de nit abandonada en Corrientes i Florida.
Però més plore perquè plore.
Perquè plorí mamà quan es trencà el seu maluc,
quan Déu o els seus àngels –perquè eren d’ella els déus i els àngels, els fantasmes i els inferns de les tres del matí–
resistiren el seu anar esbelt i es tornà frèvola i precària,
primitiva en el dolor,
lenta, d’una lentitud insubornable
que maltracta adins, ben adins,
més adins que l’udolament de cadell famolenc.
Plore la soledat.
Plore amb la soledat.

Plore per la set. Plore el desarrelament de mare,
el calaix de fusta, les flors migrat de perfums,
els mocadors rugats a la bossa, la creu innecessària
denostant un Altre mort.
La fi, les cendres amollades per unes altres mans
d’altres infortunats.
Plore el retorn sense ella.

Oh mare, fou menester seguir el camí, obrir la porta, mirar el buit de la teua cadira, desarmar el teu llit, tirar l’innecessari, un lligall de robes i llegir la teua agenda, les teues pregàries a les verges, les teues pàgines assenyalades en llibres i fotos testimoniatge fins que el record esclate en llàgrimes, mare. I la pietat.



MONÓLOGO DE UNA LÁGRIMA

I

Lloro.
Lloro la soledad.
Acompasar esta inercia de lágrimas ante un robusto cachorro
que apenas demuestra pequeña, su futura ferocidad. Pero lloro.
Lloro cuando deja la orina y el ladrido en el privilegio del silencio, en el arrogante desayuno que me reservo
como quien define su propio rostro en el espejo,
y la propiedad de la sombra o dejar el encono
o la sospecha de la amargura
sobre una almohada de plumas negras, irredentas.

Lloro al pobrecito quebrado por el paco.
A la niña vendedora de flores viejas, su cuerpecito de virgen
entre lujurias de noche abandonada en Corrientes y Florida.
Pero más lloro porque lloro.
Porque lloré a mamá cuando quebró su cadera,
cuando Dios o sus ángeles –porque eran de ella los dioses y los ángeles, los fantasmas y los infiernos de las tres de la mañana–
resistieron su andar esbelto y se volvió endeble y precaria,
primitiva en el dolor,
lenta, de una lentitud insobornable
que maltrata adentro, muy adentro,
más adentro que el aullido de cachorro con hambre.
Lloro la soledad.
Lloro con la soledad.

Lloro por la sed. Lloro el desarraigo de madre,
el cajón de madera, las flores migrando de perfumes,
los pañuelos arrugados en el bolso, la cruz innecesaria
denostando a Otro muerto.
El final, las cenizas arrojadas por otras manos
de otros desdichados.
Lloro el regreso sin ella.

Oh madre, hubo que seguir el camino, abrir la puerta, mirar el vacío de tu silla, desarmar tu cama, tirar lo innecesario, un atadito con las ropas y leer tu agenda, tus oraciones a las vírgenes, tus páginas señaladas en libros y fotos testigo hasta que el recuerdo estalle en lágrimas madre. Y la piedad.



© Lidia Vinciguerra
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles 3 de junio de 2009

Pere Besso traduce a Anamaría Mayol


COM SAP UNA LLÀGRIMA

Em deixà els ulls en carn viva
el passat

Se n’anà amb les meues llàgrimes

I vingueren les teues mans
els teus ulls mar salada
el teu somriure

Ara ajunte la humitat
dels teus besos
el plugim en la meua pell
per a mullar les palpebres
per tal de no oblidar
de quan en volta
com sap una llàgrima



CÓMO SABE UNA LAGRIMA

Me dejó los ojos en carne viva
el pasado

Se fue con mis lágrimas

y vinieron tus manos
tus ojos mar salado
tu sonrisa

Ahora junto la humedad
de tus besos
la llovizna en mi piel
para mojar los párpados
a fin de no olvidar
de vez en cuando
cómo sabe una lágrima


© Anamaría Mayol
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 31 de mayo de 2009

Pere Bessó traduce a Mónica Palla/Daniel Marino


els teus dies no abasteixen. dol saber-ho.
els teus dies quasi no existeixen,
de penes un traç que la paraula dilata
en mentides i minúscules veritats,
de penes un no-res que encarnaran ulls innocents assedegats.

conrees la secreta esperança
que en du-te la tempesta algún dia
hi haurà un altres vaixells i un altre mar que els navegue.

l’home amb prou feines sobreviu en cada home.
immensa és la responsabilitat que resplendeix al teu primer somriure.
immensa és la teua herència i la teua esperança,
home inesgotat breu enamorat.

els teus dies no abasteixen. dol saber-ho.

de penes sobreviure és la teua obligada missió,
de penes contar-ho,
pudorós miracle que els teus sense saber-ho celebren.





tus días no alcanzan. duele saberlo.
tus días casi no existen,
apenas un trazo que la palabra dilata
en mentiras y minúsculas verdades,
apenas una nada que ojos inocentes encarnarán sedientos.

cultivas la secreta esperanza
de que cuando algún día la tormenta te lleve
habrá otros barcos y otro mar que los navegue.

el hombre apenas sobrevive en cada hombre.
inmensa es la responsabilidad que resplandece en tu primer sonrisa.
inmensa es tu herencia y tu esperanza,
hombre inagotado breve enamorado.

tus días no alcanzan. duele saberlo.

apenas sobrevivir es tu obligada misión,
apenas contarlo,
pudoroso milagro que los tuyos sin saber celebran.

© Mónica Palla/Daniel Marino.
Traducción al catalán: Pere Bessó
Foto: Horacio Farroni

martes 26 de mayo de 2009

Pere Bessó traduce a César Cantoni


14.4.09
(Deia la meua avia espanyola)

“Benaurats els no nascuts”,
deia la meua avia espanyola,
que no havia llegit Sòfocles
–que digué més o menys el mateix
d'una manera perdurable–
i que una vegada abandonà la seua pàtria,
embolicada en el fum dels bombardeigs,
per a morir republicanament en aquesta,
trista i cansada de la vida,
amb la fe intacta en el no-res.




18.05.05
(Decía mi abuela española)


“Dichosos los no nacidos”,
decía mi abuela española,
que no había leído a Sófocles
–que dijo más o menos lo mismo
de un modo perdurable–
y que una vez abandonó su patria,
envuelta en el humo de los bombardeos,
para morir republicanamente en ésta,
triste y cansada de la vida,
con la fe intacta en la nada.


© César Cantoni
Pintura: juan Fernando Cobo
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo 17 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Iacyr Anderson Freitas


OCEÀ COL·LEGIT

s’inverteix al capdavall l’arquitectura,
on hi havia pedra
resta ara una altra figura:
ruïna en què l’oceà
s’agenolla i colpeja, però
on mai no es depura.



OCEANO COLEGIDO

se invierte por fin la arquitectura,
donde había piedra
queda ahora otra figura:
ruina en que el océano
se arrodilla y golpea, pero
donde jamás se depura.

© IACYR ANDERSON FREITAS
Traducción al catalán: Pere Bessó

Pere Besso traduce a Cecilia Glanzmann


EN AQUEST SUD

En aquesta terra d’horitzons purs,
gebrat el silenci...
musicals les veus dels segles,
les preguntes tiben la corda del temps

hi ha espai per a ser.



EN ESTE SUR

En esta tierra de horizontes puros,
escarchado el silencio...
musicales las voces de los siglos,
las preguntas tensan la cuerda del tiempo

hay espacio para ser.

© Cecilia Glanzmann
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles 13 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Salo Pasik


I sobtosament la nit
ja no serà la nit
i la llum serà insuportable
i serà tot
una sola mirada
fixa
en la memòria.
L'Àngel i l'incendi.
La nota final.
El naixement.



Y de pronto la noche
ya no será la noche
y la luz será insoportable
y será todo
una sola mirada
fija
en la memoria.
El Ángel y el incendio.
La nota final.
El nacimiento.

© Salo Pasik
Traducción al catalán Pere Bessó

lunes 11 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Radamés Buffa Ferrari


OCELL DEL CAPVESPRE

Baixen els cartílags,
la xarxa, el ventre:
ocell negre
damunt de la badia.
Penja un fanal,
arrels, planta:
desguàs d'acer.
I els núvols
filtres de llum:
bolquen l'altura
de les muntanyes.
I el mar com
els còdols
de quars:
enfosqueix
davall del pont.



PÁJARO DEL ATARDECER.

Bajan los cartílagos,
la red, el vientre:
pájaro negro
sobre la bahía.
Cuelga un farol,
raíces, planta:
desagüe de acero.
Y las nubes
filtros de luz:
vuelcan la altura
de las montañas.
Y el mar como
los guijarros
de cuarzo:
atardece
bajo el puente.


© Radamés Buffa Ferrari
Foto enviada por el autor
Traducción al catalán Pere Bessó

martes 5 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Juan Carlos Rodríguez


Fogata d’esbalaïments nous

Si sabies
que anava a seguir-te fins a la fi dels volcans
succionant els teus mugrons
i desplegant els teus capcirons bullents,
per què no m’avisares
que la teua fogata feta
d’esbalaïments nous
anava a calcinar-me sense pietat?
Morena meua,
el meu diable t’encalça
mentre el teu àngel
ajunta magnòlies
plenes de gemecs.


Fogata de asombros nuevos

Si sabías
que iba a seguirte hasta el fin de los volcanes
succionando tus pezones
y desplegando tus yemas hirvientes
¿por qué no me avisaste
que tu fogata hecha
de asombros nuevos
iba a calcinarme sin piedad?
Morena mía,
mi diablo te acosa
mientras tu ángel
junta magnolias
plenas de gemidos.


© Juan Carlos Rodríguez
Traducción al catalán Pere Bessó