VEGADES
A vegades em deixaves un mos de xocolata al coixí
a vegades anàvem al cine
a vegades quan tenia 6,12,18 em tractaves como si tingués 6,12,18
a vegades em deies que era bo
a vegades sentia que havia emergit del teu cos
alimentat per les seues parts blanes
vigorós
a vegades m’asseia a esperar-te durant anys
a vegades creguí durant media vida en tu
et perdonava
et defensava a vegades, moltes vegades
a vegades em pregunte què pensarà mon pare
allí en la seua mort
-la mort és lloc del pensament-
a vegades sent que estimí mon pare
molt més que a tu
perquè
pròdig és el fantasma en sentiments.
T’arribà ser mare?
Sabies?
Preguntares?
A vegades creia que eres jo
i em posava trist
tristíssim
a vegades et baratí per la invenció de l’heroi
la llum dels empars
obri l’absència un pit ampli
a vegades et parle des d’allí
des d’aqueixa maternitat
silenci
primera veu
i sempre la teua malícia
la teua secor
d’això t’excusaves com si d’una inconveniència
a vegades
a vegades era un infant, un jove, un home
una mica ranc, o manco
quasi cec
oblidat
mentit
exiliat de la tendresa
el candor
el resultat
de tu
i podia flotar en tota la llum del món
més fort que no tu
el teu atzar
el teu esquinçament
a vegades
poques vegades.
Veces
A veces me dejabas un chocolate en la almohada
a veces íbamos al cine
a veces cuando tenía 6,12,18 me tratabas como si tuviera 6,12,18
a veces me decías que era bueno
a veces sentía que había emergido de tu cuerpo
alimentado por sus partes blandas
vigoroso
a veces me sentaba a esperarte durante años
a veces creí durante media vida en vos
te perdonaba
te defendía a veces ,muchas veces
a veces me pregunto que pensará mi padre
allí en su muerte
-la muerte es lugar del pensamiento-
a veces siento que amé a mi padre
mucho más que a vos
porque
pródigo es el fantasma en sentimientos. ¿Te ocurrió ser madre?
¿Sabías?
¿Preguntaste?
A veces creía que eras yo
y me volvía triste
tristísimo a veces te cambié por la invención del héroe
la luz de los amparos
abre la ausencia un amplio pecho
a veces te hablo desde allí
desde esa maternidad
silencio
primera voz
y siempre tu malicia
tu sequedad
de eso te excusabas como de una inconveniencia
a veces
a veces era un niño, un joven, un hombre
un poco rengo, o manco
casi ciego
olvidado
mentido
exiliado de la terneza
el candor
el resultado
de vos
y podía flotar en toda la luz del mundo
más fuerte que tu no
tu acaso
tu desgarro
a veces
pocas veces.
© Alejandro Schmidt
Traducido al catalán por Pere Bessó