miércoles, 30 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Martha Goldín


Al bell mig del fum de les veus
i el fragor de les estacions
on s’afonen les arrels
...................... i dol
ma casa
..... resistint
.......... sempre


entre el humo de las voces
y el fragor de las estaciones
donde se hunden las raíces
............................ y duele
mi casa
........ resistiendo
............... siempre


© Martha Goldín
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 29 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Aníbal Jorge Sciorra



DE LA NIT AL MATÍ

Aqueixes nits sense temps
de rellotges esbascollats
de papers esbargits a la taula
i els teus cabells en la meua tinta
i el teu cos en la meua lletra
i la teua saliva en tantes fulles
i tu que dorms sense adonar-te’n
Ja no hi ha llumins
en la freda nit que s’esmuny
s’exhaurí gota a gota la guillada
i és temps de mates
Gite l’estufa al pis
i damunt del seu calor

recolze el perolet
d’aigua calenta,
tu feta poesia,
mates amargs.

Juny de no recorde quin dia.


DE LA NOCHE A LA MAÑANA

Esas noches sin tiempo
de relojes descogotados
de papeles sueltos en la mesa
y tu pelo en mi tinta
y tu cuerpo en mi letra y tu saliva en tantas hojas
y vos que dormís sin saberlo
Ya no hay fósforos
en la fría noche que se pianta
se agotó gota a gota la pirada
y es tiempo de mates
Acuesto la estufa en el piso
y sobre su calor
apoyo la pava,
agua caliente,
vos hecha poesía,
mates amargos.
Junio de no sé qué día.

© Aníbal Jorge Sciorra
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Bessó traduce a Laura Yasan


LLOBA NEGRA

arriba la lloba
és cada dia més voraç
isc a caçar la seua presa disfressada de boja
res més de mi per a lliurar
la nit cap sencera en la seua respiració
s’esquinça en l’udolament
si arribàs a dormir-me
arriba la lloba i no hi ha retorn
em pose la lluïssor del seu ull feroç
i isc a mendicar disfressada de burla
li porte pa i rugeix carn
li porte sang i gemega aigua
negra lloba de mi no tinc més
munte a la suor del seu pelatge

em llance a depredar disfressada de llàstima




LOBA NEGRA

viene la loba
es cada día más voraz
salgo a cazar su presa disfrazada de loca
no más de mí para entregar
la noche cabe entera en su respiración
se rasga en el aullido
si llegara a dormirme
viene la loba y no hay regreso
me pongo el brillo de su ojo feroz
y salgo a mendigar disfrazada de burla
le traigo pan y ruge carne
le traigo sangre y gime agua
negra loba de mí no tengo más
monto al sudor de su pelaje
me arrojo a depredar disfrazada de lástima


© Laura Yasan
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 27 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Celmiro Koryto


SENSE SOROLL

amb gropades a la boca,
em cridà silencis
que fereixen en arribar
no la sentí eixir
ara invente nits
on la soledat esdevé

tristos somnis de cotó
a casa
la balda sona en buit
alça mutismes
mentre m’arrecere
embolcallat d’espines
en dues roses que divulguen flaire


sin ruido

con tormentas en la boca,
me gritó silencios
que hieren al llegar
no la sentí salir
ahora invento noches
donde la soledad se convierte
en tristes sueños de algodón
en la casa
la aldaba suena en vacío
erige mutismos
mientras me cobijo
arropado de espinas
en dos rosas que divulgan aroma


© Celmiro Koryto
Foto: Horacio Farroni
Traducción al catalán Pere Bessó

sábado, 26 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Alfredo Lemon


.............. A Ingmar Bergman

Embolcada en una boira d’argent,
l’ànima és una illa, lluny.

Darrere d’un armari de caoba,
un nen busca Déu amb la seua llanterna.

La mort sagna el temps
com una dona


...........A Ingmar Bergman

Envuelta en una niebla de plata,
el alma es una isla, lejos.

Detrás de un armario de caoba,
un niño busca a Dios con su linterna.

La muerte sangra al tiempo
como una mujer.


© ALFREDO LEMON
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 24 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Gabriel Impaglione


Explique el teu riure

Les nines del teu riure juguen en l’aire
i les finestres s’obrin a casa.
Mire la llum que naix pertot,
els espills de sol que als murs
retraten el teu riu entre les pedres,
i em fan goig les petites campanes,
cada música que inventes amb el dia.



Explico tu risa

Las niñas de tu risa juegan en el aire
y en la casa se abren las ventanas.
Miro la luz que nace en todas partes,
los espejos de sol que en las paredes
retratan tu río entre las piedras,
y soy feliz de las pequeñas campanas,
de cada música que inventas con el día.

© Gabriel Impaglione
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Bessó traduce a Juan José Mestre


MARINA

Cegues rompen les ones a l’escullera impertèrrita. Se sent un estrany silenci de mar imitant a l’aguait, lúdica endevinalla al voltant d’unes llàgrimes que ni tan sols ploren. Un vaixell de paper naufraga, mut, lentament. S’emporta uns versos que mai no es llegiren, tribut als déus que han caigut en l’oblit.



MARINA

Ciegas rompen las olas en el malecón impertérrito. Se oye un extraño silencio de mar imitando al acecho, lúdico acertijo sobre unas lágrimas que ni siquiera lloran. Un barco de papel naufraga, mudo, lentamente. Lleva consigo unos versos que nunca se leyeron, tributo a los dioses que han caído en el olvido.

© Juan José Mestre
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 23 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Anahí Duzevich Bezoz




EIXIR DE L’ABISME

.....“Fins a nosaltres dels confins del món/ l’anhel febril de la vida.”

............................. HERMAN HESSE

No cal més
per a ascendir,
que estar despullat de brancatges.
Tindre set de vol,
anar traient del no-res
braços blancs cap al cel.
Esperar el dol nocturnal dels gats.
Fingir estimar la neu quan es congela l’ànima,
recórrer les cauteles
en l’aire crepuscular.
Esfilegarsar-se les cames
i els ulls
als cresols de les distàncies.
Deixar al descobert
la carn d’antigues vestidures.
Arrapar l’aire amb les dents.
Creure que les roques
són mantells suaus,
caminar pausat
creient volar.
Bloquejar ports sense naus.
Per a elevar-se
és menester riure
tot i per les ungles.
Embastar aromes domades
pel vent.

Esperar l’espuma renovadora.
Estimar la neu
mentre que es congela l’ànima.



SALIR DEL ABISMO

........ “Hasta nosotros sube de los confines del mundo/ el anhelo febril de la vida.”
..........................................
HERMAN HESSE

No hace falta más
para elevarse,
que estar desnudo de ramajes.
Tener sed de vuelo,
ir sacando de la nada
brazos blancos hacia el cielo.
Esperar
el duelo nocturnal de los gatos.
Fingir amar la nieve cuando se congela el alma,
caminar las cautelas
en el aire crepuscular.
Deshilacharse las piernas
y los ojos
en los candiles de las distancias.
Dejar al descubierto
la carne de antiguas vestiduras.
Arañar el aire con los dientes.
Creer que las rocas
son
mantos suaves,
caminar pausado
creyendo volar.
Bloquear puertos sin naves.
Para elevarse
hace falta reír
hasta por las uñas.
Enhebrar aromas domados
por el viento.
Esperar la espuma renovadora.
Amar la nieve
mientras se congela el alma.

© ANAHI DUZEVICH BEZOZ
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 22 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Ana Guillot



La mort en off
es aqueix camp neutral

on tot resta
inalterable
la vídua corre el crit
sense gola
-el crit que no cessa
el crit-
passos, i pobles, kilòmetres distants
només per a aconseguir
cebes al ventre
un poc de carn a les butxaques

la mort en off
és l’espaventable silenci
que acota cada bombardeig
destrossar-se les mans
només per a arrapar
l’arrel
arrancar-se cries només perquè prevalga
la pròpia

la mort en off
és fraccionar en acabant a casa
perquè tots puguen
menjar
d’aqueix pa que no té religió
ara
ser republicà és un pecat
el cel batega núvols en la seua contra
i el foc se’n porta les cases
com senyals jueus
si l’àngel negre és

el que delata
àdhuc en la seua mateixa família el traïdor

la diagonal que gira cap a l’oceà
és un port i la seua gent
fugint
com siga
com puguen
-el crit que no cessa
el crit-
polissons del món
(¿emocionar-se?)

retornar la memòria
només
per a engolir la llàgrima calenta
en mans de l’àvia
la vídua que he de ser
i que encara desconec
i triar el seu dolor per a calmar-la
-que dorma en pau- li dic
-i el crit que no cessa- sembla
que ja no hi és

la mort en on ara
justifica el meu cant remís
-que dormes en pau-
que ja hi ha prou
amb el teu calvari





la muerte en off
es ese campo neutral
donde todo permanece
inalterable
la viuda corre el grito
sin garganta
-el grito que no cesa
el grito-
pasos y pueblos, kilómetros distantes
sólo para conseguir
cebollas en el vientre
algo de carne en los bolsillos

la muerte en off
es el aterrador silencio
que acota cada bombardeo
destrozarse las manos
sólo para arañar
la raíz
arrancarse las crías sólo para que prevalezca
la propia

la muerte en off
es fraccionar luego en la casa
para que todos puedan
comer
de ese pan que no tiene religión
ahora
ser republicano es un pecado
el cielo bate nubes en su contra
y el fuego se lleva las casas
como marcas judías
si el ángel negro es
el que delata
aún en su propia familia al traidor

la diagonal que gira hacia el océano
es un puerto y su gente
escapando
como sea posible
como puedan
-el grito que no cesa-
polizones del mundo
(¿emocionarse?)


retornar la memoria
sólo
para sorber la lágrima caliente
en manos de la abuela
la viuda que he de ser
y que aún desconozco
y elegir su dolor para calmarla
-que duerma en paz- le digo
-y el grito que no cesa-parece
que ya está

la muerte en on ahora
justifica mi canto paulatino
-que te duermas en paz-
que ya es suficiente
tu calvario


© Ana Guillot
Traducción al catalán Pere bessó
Foto de Patricio Coullery

domingo, 20 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Jorge Hirch


Bressades pel vent
les fulles s’agiten

en una dansa hipnòtica.
Els ulls declinen
la resistència a la clausura.
Lents,
els parpells descendeixen seduïts
per la màgia el somni.
Enfosqueix.



Mecidas por el viento
las hojas se agitan
en una danza hipnótica.
Los ojos declinan
la resistencia a la clausura.
Lentos,
los párpados descienden seducidos
por la magia el sueño.
Atardece.

© Jorge Hirch
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Bessó traduce a José Emilio Tallarico


CREUS MIRAR LLUNY

Creus mirar lluny
però són les teues mans que palpen l’obscur.
Deambulen per un ample buit
i de sobte cauen, es creuen,
mai per a resar
sinó per a sentir-se menys soles,
o per a enfosquir i buidar-se

com aqueix aire que les nodreix.


CREÉS MIRAR LEJOS

Creés mirar lejos
pero son tus manos que palpan lo oscuro.
Deambulan por un ancho vacío
y de pronto caen, se cruzan,
nunca para rezar
sino para sentirse menos solas,
o para volverse oscuras y vacías
como ese aire que las nutre.


© José Emilio Tallarico
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 18 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Óscar Wong



CANTATA PER A OCTAVIO PAZ

...................... In memoriam

El llindar, un balbuceig.
El mos feroç de la penombra.
I el Poeta, ígneo corazón fecundo,
torna a la cendra, al dens laberint de l’origen.

Goteja, com badall, la Paraula.
Crepita un raig sec damunt de la plana.

Com assedegada figuera
Octavio Paz mussita

al teler pervers del buit.
(I la mirada, dòcil
-molsa llastimada per l’espina-
es vincla).
Ara creix, fugitiu,
en la memòria fèrtil de l’estiu
com cristall multiplicat que retruny
en el fulgor irrepetible del Poema.




CANTATA PARA OCTAVIO PAZ


.....................In memoriam

El umbral, un balbuceo.
La mordida feroz de la penumbra.
Y el Poeta, ígneo corazón fecundo,
torna a la ceniza, al denso laberinto del origen.

Gotea, cual badajo, la Palabra.
Crepita un rayo seco sobre el llano.

Cual sedienta higuera
Octavio Paz musita
en el telar perverso del vacío.
(Y la mirada, dócil
-musgo lastimado por la espina-
se doblega).
Ahora crece, fugitivo,
en la memoria fértil del verano
como cristal multiplicado que retumba
en el fulgor irrepetible del Poema.

© ÓSCAR WONG
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 17 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Graciela Bucci


Teatre

la vida pot quedar suspesa als records
rastres a penes transitables
memòries enganyoses
riures travats en boques incompletes

tènues llums que tot just poden eludir l’ombra

es ment l’harmonia
els passos ferms les mans juntes les mirades clares
es ment la passió
el perdó es ment
s’adulteren acords

la realitat sol ser tan diferent
tan vanes les paròdies que pretenen negar-la

per què no donar-se llavors
permís per al goig
beure la vida a glopadades
dissecar-la si fos menester
abraçar-la
llevar-li l’alé
i només quan no en reste gens
triar quina porta clausurar
posar pany a la memòria

abandonar l’escena.



Teatro

la vida puede quedar suspendida en los recuerdos
rastros apenas transitables
memorias engañosas

risas trabadas en bocas incompletas
tenues
luces que apenas pueden eludir la sombra

se miente la armonía
los pasos firmes
las manos juntas las miradas claras
se miente la pasión
el perdón
se miente
se adulteran
acuerdos

la realidad suele ser tan diferente
tan vanas las parodias que pretenden negarla

por qué no darse entonces
permiso para el gozo
beber la vida a grandes sorbos
disecarla
si fuera necesario
abrazarla
quitarle el aliento
y
solo cuando no quede nada
elegir qué puerta clausurar
poner candado a la memoria

abandonar la escena.

© Graciela Bucci
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 16 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Liliana Chavez


ACÍ

és mut el traç que defineix la vida.
infinits ceps contracturen el dia, ocupen l’espai.
Només cal penetrar el llenç buit
i ser part del mateix paisatge.
però no. Jo voldria palplantar-me al bell mig del carrer

i despullar del tumor la paraula.
Tal volta, haja d’esmunyir-me per declivis gelats,
beure la sang de les pedres,
cremar mentre gens ni mica de la rosella en mi no reste.

Tal volta, només l’altivesa de l’aromer persistesca
i erotitze la meua pell.
llavors, de pura tremolor esgarre la tela,
emergesca un udolament nou.
aqueixa, voldria ser

la del crit a l’oïda de la vida.


AQUÍ

Es mudo el trazo que define la vida.
Infinitos cepos contracturan el día, ocupan el espacio.
No hay más que penetrar el lienzo vacío
y ser parte del mismo paisaje.
Pero, no. Yo quisiera plantarme en medio de la calle
y despojar del tumor a la palabra.
Tal vez, deba deslizarme por helados declives,
beber la sangre de las piedras,
arder mientras nada de la amapola en mí quede.
Quizá, sólo la altivez del espinillo persista
y erotice mi piel.
Entonces, a puro temblor rasguñe la tela,
emerja un aullido nuevo.
Ésa, quisiera ser
la del grito en el oído de la vida.


© Liliana Chavez
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 15 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Norma Fumero



res no espere

horitzó
i ermàs

visió
magra de l'ombra
una paret

res no espere

l'oblit
no la mort del record
el seu rostre invisible
projectat al fons

l'atzar
una llàgrima
anima la mà
i la clau cau

un cel escarlata




nada espero

horizonte
y páramo
visión
delgada de la sombra
una pared

nada espero

el olvido
no la muerte del recuerdo
su rostro invisible
proyectado al fondo
el azar
una lágrima
alienta la mano
y la llave cae

un cielo escarlata

© Norma Fumero
Traducción al catalán Pere Bessó

lunes, 14 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Daniel Chirom


Homer

La meua ànima s’acostumà a aquest paisatge fosc.
Darrere dels meus passos
vindran uns altres a poblar aquestes estepes ombrívoles
i com jo

perdran la llum.
Sóc l’avançat d’una raça de cecs.


Homero

Mi alma se acostumbró a este oscuro paisaje.
Tras mis pasos
vendrán otros a poblar estas sombrías estepas
y como yo
perderán la luz.
Soy el adelantado de una raza de ciegos.


© Daniel Chirom
Traducción al catalán Pere Bessó



miércoles, 9 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a César Bisso




Tremola el poema
davant de qui el desitja.

Espill abolit
la impaciència del foc.
Maror i fam
on crepita el cos
de la paraula.



Tiembla el poema
ante quien lo desea.

Espejo abolido
la impaciencia del fuego.
Marejada y hambre
donde crepita el cuerpo
de la palabra.

© César Bisso
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 8 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Alberto Peyrano


METAMORFOSI DE NARCÍS EN 4 MOVIMENTS

1) LA INTENCIÓ DEL FOC

L’estany emmirallat
em mostra el meu rostre bell
té el meu somriure, encobert, subtil.
M’hi vincle,
me’n nodresc.
Vaig cap al centre pregon de la meua veu
tot tancant els ulls

i deixe de veure-m’hi.



METAMORFOSIS DE NARCISO EN 4 MOVIMIENTOS

1) LA INTENCION DEL FUEGO

El lago espejado
me muestra mi rostro bello
tiene mi sonrisa, recatada, sutil.
Me inclino hacia ella,
me nutro de ella.
Voy hacia el centro profundo de mi voz
cerrando los ojos
y dejo de verme.


©Alberto peyrano
Traducción al catalán Pere bessó

Pere Bessó traduce a Gabriela Bruch


AIGUA I FRAGMENT

és aqueix vell brollador
que s'ocupa de llepar-me l'esquena
no crec en velles paraules
tampoc en las noves
i tanmateix aquest març
que s'esfuma mire d'embastar-ne algunes
que et freguen el cor almenys,
que et beguen una miqueta la raó
i així, desemparat, sense conceptes, raciocinis
ni idees, ni arcaics mecanismes de defensa
t'hi veges
i et veges

........... AIXÍ
quan l'espill esclata
.............. perquè no és capaç



AGUA Y FRAGMENTO

es ese viejo manantial
que se ocupa de lamerme la espalda
no creo en viejas palabras
tampoco en las nuevas
y sin embargo en este marzo
que se esfuma trato de hilvanar algunas
que te rocen el corazón al menos,
que te beban un poco la razón
y así , desamparado, sin conceptos, raciocinios
ni ideas, ni arcaicos mecanismos de defensa
veas
y te veas
.......... ASÍ
cuando el espejo estalla
............... porque no es capaz

Gabriela Bruch
© Traducida al catalán por Pere Bessó

domingo, 6 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Alejandro Schmidt


VEGADES


A vegades em deixaves un mos de xocolata al coixí
a vegades anàvem al cine
a vegades quan tenia 6,12,18 em tractaves como si tingués 6,12,18
a vegades em deies que era bo
a vegades sentia que havia emergit del teu cos
alimentat per les seues parts blanes

vigorós

a vegades m’asseia a esperar-te durant anys
a vegades creguí durant media vida en tu
et perdonava
et defensava a vegades, moltes vegades

a vegades em pregunte què pensarà mon pare
allí en la seua mort
-la mort és lloc del pensament-
a vegades sent que estimí mon pare
molt més que a tu

perquè
pròdig és el fantasma en sentiments.

T’arribà ser mare?
Sabies?
Preguntares?

A vegades creia que eres jo
i em posava trist
tristíssim

a vegades et baratí per la invenció de l’heroi
la llum dels empars

obri l’absència un pit ampli
a vegades et parle des d’allí
des d’aqueixa maternitat
silenci
primera veu

i sempre la teua malícia
la teua secor
d’això t’excusaves com si d’una inconveniència

a vegades

a vegades era un infant, un jove, un home
una mica ranc, o manco
quasi cec
oblidat
mentit
exiliat de la tendresa

el candor
el resultat
de tu
i podia flotar en tota la llum del món
més fort que no tu
el teu atzar
el teu esquinçament

a vegades

poques vegades.



Veces


A veces me dejabas un chocolate en la almohada
a veces íbamos al cine
a veces cuando tenía 6,12,18 me tratabas como si tuviera 6,12,18
a veces me decías que era bueno
a veces sentía que había emergido de tu cuerpo
alimentado por sus partes blandas

vigoroso

a veces me sentaba a esperarte durante años
a veces creí durante media vida en vos
te perdonaba
te defendía a veces ,muchas veces

a veces me pregunto que pensará mi padre
allí en su muerte
-la muerte es lugar del pensamiento-
a veces siento que amé a mi padre
mucho más que a vos
porque
pródigo es el fantasma en sentimientos.

¿Te ocurrió ser madre?
¿Sabías?
¿Preguntaste?

A veces creía que eras yo
y me volvía triste
tristísimo

a veces te cambié por la invención del héroe
la luz de los amparos

abre la ausencia un amplio pecho
a veces te hablo desde allí
desde esa maternidad
silencio
primera voz

y siempre tu malicia
tu sequedad
de eso te excusabas como de una inconveniencia
a veces

a veces era un niño, un joven, un hombre
un poco rengo, o manco
casi ciego
olvidado
mentido
exiliado de la terneza
el candor
el resultado
de vos
y podía flotar en toda la luz del mundo
más fuerte que tu no
tu acaso
tu desgarro

a veces

pocas veces.

© Alejandro Schmidt
Traducido al catalán por Pere Bessó

viernes, 4 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Mónica Griolio

NAUFRAGI

Aquesta nit vaig a plorar les meues darreres llàgrimes.
Vaig a naufragar en un riu de tristesa
per a somorgollar-me en la pacífica sanitat de l'ànima.

En acabant vaig a flotar orientada
en les brúixoles de les meues boires.
Hi ha una platja en algun lloc del meu nom,
amb un sol amagat en la meua illa nocturna.

La llum em crida a ser un miracle d'absència.


NAUFRAGIO

Esta noche voy a llorar mis últimas lágrimas.
Voy a naufragar en un río de tristeza
para sumergirme en la pacífica sanidad del alma.

Después voy a flotar orientada
en las brújulas de mis nieblas.
Hay una playa en algún lugar de mi nombre,
con un sol escondido en mi isla nocturna.

La luz me llama a ser un milagro de ausencia.

© Mónica Griolio
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Bessó traduce a Diana Poblet



L’HEROI

Tot resta circumscrit a l’absència
un llistat de fum tus la vesprada
l’el•lipse és llenguatge
d’original bellesa cinètica.

Existí en el meu silenci
un espai en blanc
on totes les paraules

foren possibles.


EL HÉROE

Todo queda circunscrito a la ausencia
un listado de humo tose la tarde
la elipsis es lenguaje
de original belleza cinética.

Existió en mi silencio
un espacio en blanco
adonde todas las palabras
fueron posibles.


© Diana Poblet
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 2 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Pedro Valle


MUGRÓ-POESIA

Vull en la teua música redona
oblidar llargs silencis
i com un infant nu
naixent-hi a la vida
descobrir-me febril
en la pell dels teus incendis.


PEZONPOESÍA

Quiero en tu redonda música
olvidar largos silencios
y como un niño desnudo
naciéndole a la vida
descubrirme febril
en la piel de tus incendios


© Pedro Valle
Traducido al catalán por Pere Bessó

martes, 1 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Ana Emilia Lahitte


LES LLARGUES AMISTATS

Les llargues amistats.
Les amistats denses treballades
com el cuiro i la roca.
A poc a poc.
Assídues o distants.
Amb pauses de violència o mansuetud
elemental.

Importa
aqueixa lleialtat estranya
les neteja cep de moderada llum
la fe certera
i aqueixa mena d’amor apaivagat
que busca perdurar
i ho aconsegueix.


Poques vegades
abasten el temps que la vida
concedeix a la nostra ombra per a abraçar
el món.
Però les amistats fundades
vertaderes
travessen la mort amb natural certesa
sense dubtar que els rostres
els noms ... les edats

que foren avançant
devastant
no tenen validesa en la serena
continuïtat de pont
a voltes somorgollat
que les pregones llargues amistats

escampen amb el ritme del sol
o l’arc del cel.


LAS LARGAS AMISTADES

Las largas amistades.
Las amistades densas trabajadas
como el cuero y la roca.
Con lentitud.
Asiduas o distantes.
Con pausas de violencia o mansedumbre
elemental.

Importa
esa extraña lealtad
las limpia cepa de moderada luz
la fe certera
y esa forma de amor apaciguado
que busca perdurar
y lo consigue.

Pocas veces
abarcan el tiempo que la vida
concede a nuestra sombra para abarcar
el mundo.
Pero las amistades fundadas
verdaderas
atraviesan la muerte con natural certeza
sin dudar que los rostros
los nombres .... las edades
que fueron avanzando
devastando
no tienen validez en la serena
continuidad de puente
a veces sumergido
que las profundas largas amistades
extienden con el ritmo del sol
o el arco iris.

© Ana Emilia Lahitte
Traducción al catalán Pere Bessó