viernes, 27 de marzo de 2009

Pere Besso traduce a Alda Salzarulo


Tan sols hi ha l’espill...

Tan sol hi ha l’espill
que idealitza la seua llàgrima.
Tan sols resta,
que s’escapa del marc contingent
i vola, fet borumballa de cristall,
a inventar la mentida que el salve.

Sap que no està bé.
Que no deu.
Però l’instint insisteix i amb les seues trampes
arranca algun besllum
que confon amb llum.

Tan sols hi ha l‘espill
que es culpa de tots els descuits
i s’assumeix arquitecte del no-res.

Quan creu en l’imminent esquerda
de la seua disfressa d’argent viu,
sent el poema
per a provar que hi ha Déu,
i el sosté...



Tan solo está el espejo...

Tan solo está el espejo
que idealiza su lágrima.
Tan solo está,
que se escapa del marco contingente
y vuela, hecho viruta de cristal
a inventar la mentira que lo salve.

Sabe que no está bien.
Que no debe.
Pero el instinto insiste y con sus trampas
arranca algún destello
que confunde con luz.

Tan sólo está el espejo
que se culpa por todos los descuidos
y se asume arquitecto de la nada.

Cuando cree en la inminente rajadura
de su disfraz de azogue,
oye el poema
para probar que hay Dios,
y lo sostiene...

©Alda Salzarulo
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 19 de marzo de 2009

Pere Besso traduce a Héctor Berenguer




LA PELL DE JUDES

V

La sang tanca les ferides
illes secretes
però aqueixa llum només il·lumina
la meitat
la resta parla per nosaltres



LA PIEL DE JUDAS

V

La sangre cierra las heridas
islas secretas
pero esa luz sólo ilumina
la mitad
el resto habla por nosotros




© Héctor Berenguer
Grabado de Beatriz Martinelli
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 17 de marzo de 2009

Pere Besso traduce a Diana Poblet



Sentit estricte

No em faces l’amor.
Encén espelmes vacil·lants
inventa copes detonant alcohols
impertorbable
resisteix la malvolença dels meus afiblalls
penja xiuxiueigs als meus cabells
no descures
el bes extraviat damunt de la catifa
mantin-te animós en l’abraç
no guimbes exultant
ni te cregues vençut
acceptem que férem taules.

No em faces l’amor
alguns diuen
que l’amor ja està fet.



Sentido estricto

No me hagas el amor.
Enciende velas vacilantes
inventa copas detonando alcoholes
imperturbable
resiste a la malevolencia de mis cierres
cuelga murmullos en mi pelo
no descuides
el beso extraviado sobre la alfombra
mantente bizarro en el abrazo
no retoces exultante
ni te creas vencido
aceptemos que fue tablas.

No me hagas el amor
algunos dicen
que el amor ya está hecho.



© Diana Poblet
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Besso traduce a Nerina Thomas


No dóna treva la vida
Toca estar sempre presta
enfrontar-la
.......... sense anèstesia
............. a sang viva.



No da tregua la vida
Hay que estar siempre lista
enfrentarla
......... sin anestesia
............ a sangre viva.

©Nerina Thomas
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 15 de marzo de 2009

Pere Besso traduce a Rolando Revagliatti



Agafar-la, a més, amb la mà

Agafar-la, a més, amb la mà
recorde que constituia
quasibé
l'excelsitud

Vaig saber d'excelsituds sense incloure mans
com no

Això molt abans

I lligat.




Agarrarla, además, con la mano

Agarrarla, además, con la mano
recuerdo que constituía
aproximadamente
la excelsitud

Supe de excelsitudes sin incluir manos
cómo no

Eso mucho antes

Y atado.


© Rolando Revagliatti
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 11 de marzo de 2009

Pere Besso traduce a Piero De Vicari



sóc la part inconclosa d'un déu increat, adorador del foc, les espècies i l'oblit, tant o més pels ulls, el miracle o la paraula que una ferida vaginal, tros de pedra sense abís, rastre i rostre acomodat al filós punyal de la meua gola, rastre i rostre en la contingent desolació d'això que sóc, rastre i rostre àdhuc en allò distant i enamorat de les teues formes: cos de dona, vici de mans




soy la parte inconclusa de un dios increado, adorador del fuego, las especies y el olvido, tanto o más por los ojos, el milagro o la palabra que una herida vaginal, trozo de piedra sin abismo, rastro y rostro acomodado al filoso puñal de mi garganta, rastro y rostro en la contingente desolación de lo que soy, rastro y rostro aun en lo distante y enamorado de tus formas: cuerpo de mujer, vicio de manos


© Piero De Vicari
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 3 de marzo de 2009

Pere Besso traduce a Carlos Carbone


VENTS PRIMS

Vents prims de la desesperació
passen
i porten als racons
les últimes despulles
................ de mi.
L’aire de la sesta
du llunyanes veus
i no hi ha cavall veloç
ni passat capaç
de tolerar l’oberta
................ flama de la vesprada.
Vaig amb el rostre daurat
............... on la tardor
es rovella
buscant una sola
............ i solitària tendresa.
Millor serà potser
.......... refer el camí de l’aigua
perquè el brut oblit
...................... esglaia.



DELGADOS VIENTOS

Delgados vientos de la desesperación
pasan
y llevan a los rincones
los últimos despojos
................ de mí.
El aire de la siesta
trae lejanas voces
y no hay caballo veloz
ni pasado capaz
de tolerar la abierta
................. llama de la tarde.
Voy con el dorado rostro
........... donde el otoño
se oxida
buscando una única
.......... y solitaria ternura.
Tal vez lo mejor sea
........ desandar el agua
porque el sucio olvido
................... espanta.


© Carlos Carbone
Traducción al catalán Pere Bessó