domingo, 21 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a Jonathan Berumen



Viuré
fins que Déu
bufe de nou en mi
i em done un cos
que no siga aquesta enruna
de pedres
.................dels meus ossos
terra escampada de la meua carn




Viviré
hasta que Dios
sople de nuevo en mí
y me de un cuerpo
que no sea este derrumbe
de piedras
................ de mis huesos
tierra esparcida de mi carne.


© Jonathan Berumen
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 19 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a Betty Badaui



JO VAIG TRIAR

Jo vaig triar aquest silenci
aquest salm de quietuds
que extrapolen records.
Vaig triar rodejar-me
................... -de penes-
de les coses simples
que un dia tinguérem.
On començà el desgast,
el minúscul gest altiu?
Jo vaig triar aquest silenci
perquè de tant auscultar la vida
vaig saber obrir els ulls
i tancar els punys
........... -a temps-
quan encara hi restava
deixalles de messes
............. deixalles de somnis
................... i prou d'amor.


YO ELEGÍ

Yo elegí este silencio
este salmo de quietudes
que extrapolan recuerdos.
Elegí rodearme
................ -apenas-
de las cosas simples
que un día tuvimos.
¿Dónde comenzó el desgaste,
el minúsculo gesto altanero?
Yo elegí este silencio
porque de tanto
auscultar la vida
supe abrir los ojos
y cerrar los puños
....... -a tiempo-
cuando aún en ellos quedaban
algo de mieses
............ un poco de sueños
.................... y bastante amor.

© BETTY BADAUI
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 16 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a María Amelia Diaz




..........Tempus edax rerum
...........(Ovidio, Metamorfosis, XV, 234)


Mudem
per a acceptar-nos en un món que canvia,
per por a desaparéixer, com els dinosaures.
Feixucs. De penes aconseguim enfrontar-nos
..................... a l'eterna llei de l'Univers,
atrapat també ell en les transformacions
Ad nauseam
(I açò és el que sobrevisqué a un Imperi)
l'escriptura registra l'únic que resta de nosaltres.


..........Tempus edax rerum...
..........(Ovidio, Metamorfosis, XV, 234)

Mutamos
para aceptarnos en un mundo que cambia,
por temor a desaparecer, como los dinosaurios.
Torpes. Apenas logramos enfrentarnos
..................... a la eterna ley del Universo,
atrapado también él en las transformaciones
Ad nauseam
(Y esto es lo que sobrevivió a un Imperio)
la escritura registra lo único que queda de nosotros.


© María Amelia Diaz
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 14 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a María Teresa Andruetto



D'altres cercaran la nota pura,

la imatge que persisteix, la llisor,
com cerquen els seus ulls en la tela

(és la mirada allò que aclapara,
allò que desvetla)



Otros buscarán la nota pura
la imagen que persiste, la tersura,
como buscan sus ojos en la tela

(es la mirada lo que abruma,
lo que desvela)

© María Teresa Andruetto
traducción al catalán: Pere Bessó

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a Liliana Chavez



A cada u
el seu nucli fosc
el punt
on la llum s'immola
el lloc on la certesa
deixa caps deslligats
i un sol desorientat
espera sense saber què
al bell mig de la nit.




A cada cual
su núcleo oscuro
el punto
donde la luz se inmola
el lugar donde la certeza
deja cabos sueltos
y un sol desorientado
espera sin saber qué
en mitad de la noche.

© Liliana Chavez
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 7 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a Aldo Novelli




Abella regna.

laberints i esquerdes

han sigut les meues presons

i les meues escapatòries

pensament i alhora luxúria

monstre d'ànima humana
em fingí tancat
esperant per elles
les set vestals que el meu desig

requeria

sempre escapí per les seues esquerdes
abans que el caçador no arribàs

ara respire fort i ansiós
en un laberint transparent

sóc el guardià del brollador

i el mite que calmarà la teua set

veig els teus ulls
pel fil de l'esquerda

em mostre famolenc i assedegat
del teu cos tremolós

és una forma temerosa
d'indicar-te el camí.




Abeja reina

laberintos y grietas
han sido mis prisiones y mis escapatorias

pensamiento y lujuria también

monstruo de alma humana
me fingí encerrado
esperando por ellas
las siete vestales que requería mi deseo

siempre escapé por sus grietas
antes que llegara el cazador

ahora respiro fuerte y ansioso
en un laberinto transparente

soy el guardián
del manantial y el mito
que calmará tu sed

veo tus ojos
por el filo de la grieta

me muestro hambriento y sediento
de tu cuerpo tembloroso

es una forma temerosa
de indicarte el camino.


© Aldo Novelli
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 5 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a Susana Rozas


XXV

Els ocells dibuixen en el cel
efímers hexagrames.
Apressats corren
a formar d'altres figures.
No arribe a desxifrar
els seus missatges.
...Reste inclosa
en una silenciosa línia.


XXV

Los pájaros dibujan en el cielo
efímeros hexagramas.
Apresurados corren
a formar otras figuras.
No alcanzo a descifrar
sus mensajes.
Quedo incluida
en una silenciosa línea.


© Susana Rozas
Traducción al catalán Pere Bessó
Foto: Gustavo Tisocco

jueves, 4 de diciembre de 2008

Pere Besso traduce a Diana Poblet



El poema que t'inclou

Poeta,
que sobrevius a dictadors
sentenciats a viure paranoics

Poeta,
que resisteixes segles
emergent des d'un vers sèpia.

Poeta,
que en morir guanya la batalla
que es tingué per perduda
que ploren damunt dels teus escrits
obliden l'atzarós dels dictadors
la fugacitat de la seua tracció a pólvora.

Poeta,
que bressoles una estrella disfressat de captaire.
Alquímia breu entre os i ànima.
Pensament i Metralla.
Enmig dels uns i dels altres
pàgines històriques enfrontades
sense pont possible.





El poema que te incluye

Poeta,
que sobrevives a dictadores
sentenciados a vivir paranoicos

Poeta,
que resistes siglos
emergiendo desde un verso sepia.

Poeta,
que al morir gana la batalla
que se dio por perdida
que lloren sobre tus escritos
olvidan lo azaroso de los dictadores
la fugacidad de su tracción a pólvora.

Poeta,
que acunas una estrella disfrazado de mendigo.
Alquimia breve entre hueso y alma.
Pensamiento y Metralla.
Entre unos y otros
páginas Históricas enfrentadas
sin puente posible.


© diana poblet
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 2 de diciembre de 2008

Homenaje a Daniel Chirom


POEMA DE DANIEL CHIROM IN MEMORIAM


Mires en l'espill l'ombra vana d'una careta,
aqueixa que fou el teu rostre i ara és tan sols un ull despert.
El vent cantà,
les campanes enfosquiren
i hui esténs la mà cap a un fantasma
que fou ta mare, Perla,
un nom perdut enmig d'altres noms.

No fou teua, no fou de ningú,
les paraules que et digué no existiren
però sí les seues veus, els capvespres
i aqueixa dèria que encara posseixes
de mirar el buit i veure-hi un cel.
Sempre estigueres a soles,
mai no besares els seus llavis,
ningú no t'abandonà en la terra

_________________________________________



Miras en el espejo la sombra vana de una máscara,
ésa que fue tu rostro y ahora es sólo un ojo despierto.
El viento cantó,
las campanas anochecieron
y hoy tiendes la mano hacia un fantasma
que fue tu madre, Perla,
un nombre perdido entre otros nombres.

No fue tuya, no fue de nadie,
las palabras que te dijo no existieron
pero sí sus voces, los atardeceres
y esa manía que aún posees
de mirar el vacío y ver un cielo.
Siempre estuviste solo,
nunca besaste sus labios,
nadie te abandonó en la tierra.

Daniel Chirom
Traducción al al catalán Pere Bessó