viernes, 29 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Ramón Fanelli



..................... A Maia

amor que s'estima
diran que no mor
s'agita
ens crema al passar
en aquest marge del riu
interior
que ens pobla
en un anar i vindre
amb la seua llarga melena
devora
aquelarre!
la dama aquarel·la
pintada de roig
Xicaranda.


..................... A Maia

amor que se estima
dirán que no muere
se agita
nos quema al pasar
a este lado del río

interior
que
nos puebla
en un ir y venir
con su larga melena
devora
¡aquelarre!
la dama acuarela
pintada de rojo
Jacaranda.

© Ramón Fanelli
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 28 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Roberto Di Vita


La paraula

La paraula
despullada de sal.
La paraula
aïllada de ruïnes
amagades, de passos
de joiells, de lluentors
d'oriols i de llorers.

Només ella
taciturna, certesa
i calma.
Sense cap bisectriu
un angle o quadrat.

La paraula
només un punt
i un cercle
a l'espai
perquè arribe
al teu cor.


La palabra

La palabra
despojada de sal.
La palabra
aislada de ruinas
escondidas, de pasos
de joyas, de brillos
de oropéndolas y de laureles.

Sólo ella
taciturna, certeza
y calma.
Sin una bisectriz
un ángulo o cuadrado.

La palabra
sólo un punto
y un círculo
en el espacio
para que llegue
a tu corazón.

© Roberto Romeo Di Vita
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 27 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Xenia Mora


EL CANT

Per a entendre el cant de la nit
escolte els pentagrames de la teua pell.
Dringuen estrelles bategant
llum fosforescent de les meues cel·lules
reflectides en la meua memòria de tu.


Em cobresc del fulgor sideral blau
remunte el cometa dels meus somnis.
Viatge pels carrers gebrats del cel
fregue la refulgent llisor del cosmos.
Em transmute, cante, brille i vole...



EL CANTO

Para entender el canto de la noche
escucho los pentagramas de tu piel.
Tintinean estrellas palpitando
luz fosforescente de mis células
reflejadas en mi memoria de ti.

Me cubro del fulgor sideral azul
remonto
el cometa de mis sueños.
Viajo por las calles escarchadas del cielo

rozo la refulgente tersura del cosmos.
Me transmuto, canto, brillo y vuelo...

© Xenia Mora
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 26 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Clara del Carmen Guillén


PÈLAG DE SOMNIS

Ets el meu cos en pugna
Multipliques les meues mans

I una sola la meua veu
es fa batec
per a abastar el somni.

I és la teua pell un enigma
Multiplica les seues mans... els seus batecs

I una sola la seua veu és univers
.................... la seua nuesa un pèlag de somnis


PIÉLAGO DE SUEÑOS

Eres mi cuerpo en pugna
Multiplicas mis manos
Y una sola
mi voz
Se hace latido
Para alcanzar el sueño.

Y es tu piel un enigma
Multiplica sus manos... sus latidos
Y una sola su voz es universo
.................. su desnudez un piélago de sueños.

© Clara del Carmen Guillén
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 24 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Migé Aparicio


Acosta't

Acosta't: Nina
a aquest foc
que t'estima
com a l'oxigen

Acosta't: Joveneta
a aquest vent
que t'adora
com a la diferència termomètrica

Acosta't: Dona
a aquesta aigua
que et beneix

com a l'electrolisi

Acosta't: Senyora bella
a aquesta terra blana
que els dos junts
n'evaporarem l'agua


Acércate

Acércate: Niña
a este fuego
que te ama
como al oxígeno

Acércate: Jovencita
a este viento
que te adora
como a la diferencia termométrica

Acércate: Mujer
a esta agua
que te bendice
como a la electrolisis

Acércate: Señora hermosa
a esta tierra blanda
que los dos juntos
evaporaremos su agua

© Migé S. Aparicio
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 22 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Itzela Sosa


AL MOLL

Al lluny
un piano plora
la vida recreant-se en les seues notes

Hui sobren els permissos
el so del mar
allò que pogués ser un jurament
un codi
una oració
i la fam de seguir
aquestes ganes de gratar una eixida al laberint

El piano plora per a sí
jo també plore.



EN EL MUELLE

A lo lejos
un piano llora
la vida recreándose en sus notas

Hoy sobran los permisos
el sonido del mar
lo que pudiera ser un juramento
un código
una oración
y el hambre de seguir
estas ganas de rasgar una salida al laberinto

El piano llora para sí
yo también lloro.

© Itzela Sosa
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 20 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Rubén Vedovaldi


HAI-KU

Automne. Trenc d’alba.
A classe, vinga, als oficis.

La flor de frescor.


HAI-KU

Otoño. El alba.
A clase, a los oficios.
Flor de frescura.


Rubén Vedovaldi
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 19 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Lucía Serrano


La presó
fou l'únic refugi
on aterrava
a la meua cel·la
l'àngel solitari
de la tristesa
per a torturar
les meues veritats indefinides.


La prisión
fue el único refugio
donde aterrizaba
en mi celda
el ángel solitario
de la tristeza
para torturar
mis indefinidas verdades.


©Lucía Serrano
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 17 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a María Del Mar Estrella



PER A INVENTAR LA FE CADA DIA

Cada pena és la teua pena
que denuncia
si l'aigua serà set o la set cànter.

Tota pena és la teua pena.
Suma
de cada resta.

Cruïlla.


PARA INVENTAR LA FE DE CADA DIA

Cada pena es tu pena
que denuncia
si el agua será sed o la sed cántaro.

Toda pena es tu pena.
Suma
de cada resta.

Encrucijada.

© María Del Mar Estrella
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 15 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Molly Bic


ESTAT

Un eix circular
baixa del sostre
i la vesprada
.......... plou
............. el meu desert.

Damunt d’un llit de paper
i tinta blava
és llàntia, la soledat.



ESTADO

Un eje circular
baja del techo
y la tarde
..........
llueve
...............
mi desierto.

Sobre un lecho de papel
y tinta azul
es lámpara, la soledad.

© Molly Bic
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 14 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Erika Martínez Rodríguez


Quan la nit serà
Més eterna que la mirada,
I la lluna més bella que les teues mans,
Deixarem el Sol
Prest per a llostrejar.
I si el cel s'ajunta al mar
-En aqueixa línia de l'horitzó–
anirem en vaixell rumb als núvols
Per a fondre-nos amb les estrelles
Enmig de la immensitat.


Cuando la noche sea
Más eterna que la mirada,
Y la luna más bella que tus manos,
Dejaremos el Sol
Listo para que amanezca.
Y si el cielo se une al mar
- en esa línea del horizonte –
Iremos en barco rumbo a las nubes
Para fundirnos con las estrellas
En medio de la inmensidad.

© Erika Martínez Rodríguez
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 13 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Juan Borges


DE TORNADA

entre ocells negres deixí empremtes
m'escapí del crit etern
preferí cantar
quan arribares moment suprem
les meues certeses discussions
es feren cendres
sobirana meua / ama del cel
aplegares i em llevares el verí com una fada sanadora
en silenci et cure
amb escuts i exèrcits
de tornada estic per a parir àngels de sucre
i als teus ditets escric testaments de sol

al camp de batalla diran de mi
heus ací el guerrer mansuet
i en les teues maniues petitetes a penes sóc un follet
el teu follet guardià...




DE REGRESO

entre pajaros negros deje huellas
me escapé del grito eterno
preferí cantar
cuando llegaste momento supremo
mis certezas y discusiones
se hicieron cenizas
soberana mía / dueña del cielo
llegaste y quitaste mi veneno como un hada sanadora
en silencio te cuido
con escudos y ejercitos
de regreso estoy para parir angeles de azucar
y en tus deditos escribo testamentos de sol
en el campo de batalla diran de mi
ahi va el guerrero manso
y en tus manitos pequeñitas apenas soy un duende
tu duende guardian...

© Juan Borges
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 12 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Alba Estrella Gutiérrez



i ací tinc l’enigma
esquinça el seu batec blau en la memòria
el somni cau indefens subtil tímidament
a quin lloc de l’aire emigren
els secrets dels que no moren
en quin racó de la pell
sargeix el silenci la seua clau de forrellats
l’home ha perdut els ossos del seu nom
en el crit insomne de la mort
i sobre la seua enfiladissa de besos i finestres
escolte la seua veu i olore els seus ulls

desperts en la nit




y aquí tengo el enigma

rasga su latido azul en la memoria
el sueño cae indefenso sutil tímidamente
a qué lugar del aire emigran
los secretos de los que no mueren
en qué rincón de la piel
zurce el silencio su llave de cerrojos
el hombre ha perdido los huesos de su nombre
en el grito insomne de la muerte
y sobre su enredadera de besos y ventanas
escucho su voz y huelo sus ojos

despiertos en la noche


© alba estrella Gutiérrez
Pintura Elisa Dejistani
Traducción al catalán Pere Besso

domingo, 10 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Norberto Barleand



ORQUÍDIES EN SOLAPES DE LA NIT

Al trau del fum
una orquídia seca
acarona solapes de la nit

Pitxers buits
esmunyen l'aigua
entre llençols tibants

en el silenci
les fulles, els espills
filera de flascons
subjectant les finestres.

El rostre.
.......... El dubte

Rancúnia als ulls,
un rictus de pena
................. instal·lant l'ombra,

veus que anuncien
............... un final previsible

i l'orquídia caient
..................... agonitzant la nit.



ORQUÍDEAS EN SOLAPAS DE LA NOCHE

En el ojal del humo
una orquídea seca
acaricia solapas de la noche

Jarrones vacíos
deslizan el agua
entre sábanas tensas

en el silencio
las hojas, los espejos
hilera de frascos
sujetando las ventanas.

El rostro.
……… La duda

Rencor en los ojos,
un rictus de pena
……………… instalando la sombra,

voces que anuncian
………………… un final predecible

y la orquídea cayendo
…………………. agonizando la noche.

©Norberto Barleand
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 3 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Marita Ragozza



ON PENSEN ELS SOMNIS

M’advertiren que la infantesa
no és un dret adquirit
sinó una festa
on som traïts,
l’adolèscencia
no té els atributs de la infalibilitat,
i malgrat tot
insistesc
i amb fúria fetitxista
bese discos dels Beatles
i la creu de Jesucrist.

La terra no és redona,
sinó que té la dimensió exacta dels meus peus
i la meua veu
trenca distàncies en bandades de set.

De poc val tindre
cinquanta- nou anys i mitja estrella,
i que la mort viatge
a la velocitat dels meus punts suspensius . . .
ancore al lloc on pensen els somnis,

palpe una pujada
després del penúltim fons
i des del vèrtex dels impossibles
necessite estimar i crear,
la vida és llum encesa
amb el llumí de Déu.





DONDE PIENSAN LOS SUEÑOS


Me advirtieron que la infancia
no es un derecho adquirido
sino una fiesta
en donde uno es traicionado,
la adolescencia
no tiene los atributos de la infalibilidad,
y a pesar de todo
insisto
y con furia fetichista
beso discos de los Beatles
y la cruz de Jesucristo.

La tierra no es redonda,
sino que tiene la dimensión exacta de mis pies
y mi voz
rompe distancias en bandadas de sed.

Es tonto tener
cincuenta y nueve años y media estrella,
y que la muerte viaje
a la velocidad de mis puntos suspensivos . . .
anclo en el lugar donde piensan los sueños,
palpo una subida
luego del penúltimo fondo
y desde el vértice de los imposibles
necesito amar y crear,
la vida es luz encendida
con el fósforo de Dios.


©MARÍA ELOISA RAGOZZA
Traducción al catalán Pere Bessó






sábado, 2 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Verónica Ruscio


Carn perduda

No és culpa de l’api, de les anous, de la química...
Algú et llevà, et tragué de mi.
I et deixà ací fora, guaitant-me.

¡Abans! recorde com era.
Ara el meu cos és un buit.

El meu ventre és una sirena que et canta.

Tornem a l’origen.
Recuperem la carn perduda
i perdem l’alé mentrestant.


Carne perdida

No es culpa del apio, de las nueces, de la química...
Alguien te quitó, te sacó de mí.
Y te dejó ahí afuera, esperándome.

¡Antes! recuerdo cómo era.
Ahora mi cuerpo es un hueco.
Mi vientre es una sirena que te canta.

Volvamos al origen.
Recuperemos la carne perdida
y perdamos el aliento mientras tanto.

© Verónica Andrea Ruscio
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 1 de agosto de 2008

Pere Bessó traduce a Elena Cabrejas


ON EL TEU SENYAL ERA TOTES LES MEUES MORTS

Arribares en un colp de sang
rampell nascut per a esclatar-me l'ànima
com una lluna al cristall.
I el teu nom, a penes pronunciat en la broma
de l'últim cant, era una súplica
a la vorera del vertigen del senyal que em deixares
per a començar a estimar-te.
La realitat arribava en cada absència de lluna.
El teu arrel estirant-me cap al mateix estany de la teua pell.
Travessí sense flaquejar la freda catedral de la nit,
la muralla tallada
el setial de la pluja per a aquesta set que no cessa.
La irrevocable sentència del teu amor no m'ha alliberat encara.
La meua veu crema en la foguera del silenci d'una posta infinita.

Darrere de la meua ombra sempre hi haurà la teua
omplint-me de boira la poca llum que em resta.


DONDE TU SEÑAL ERA TODAS MIS MUERTES

Llegaste en un golpe de sangre
arrebato nacido para estallarme el alma
como una luna en el cristal.
Y tu nombre, apenas pronunciado en la bruma
del último canto, era una súplica
al borde del vértigo de la señal que me dejaste
para empezar a quererte.
La realidad llegaba con cada ausencia de luna.
Tu raíz tironeándome hacia el mismo lago de tu piel.
Atravesé sin flaquear la fría catedral de la noche,
la muralla tallada
el sitial de la lluvia para esta sed que no cesa.
Aún la irrevocable sentencia de tu amor no me ha liberado.
Mi voz arde en la hoguera del silencio de un ocaso infinito.

Detrás de mi sombra siempre estará la tuya
llenándome de niebla la poca luz que me queda.

© Elena Cabrejas
Traducción al catalán Pere Bessó