miércoles, 11 de junio de 2008

Cerrado por vacaciones



Nos reencontraremos en julio, un abrazo a todos Gus...

Pere Bessó traduce a María Teresa Archina


Set Roses

SET ROSES xiuxiuegen
......................... en una font
baixen per
..........
cadenciosos torrents.
El crepuscle taca de tonalitats
...................... i els miratges s'escolen.
Ara les pedres
...............
envolten
el refulgent paisatge.


Siete Rosas

SIETE ROSAS, murmuran
.................. en una fuente
bajan por
......... cadenciosos torrentes.
El crepúsculo mancha de tonalidades
.................. y los espejismos fluyen.
Ahora las piedras
.................. envuelven
el refulgente paisaje.

© María Teresa Archina
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 6 de junio de 2008

Pere Bessó traduce a Mirta Urdiroz


Per què

Per què em somià Vosté
amb capell
com una pintura
de Chagall
quan jo només pensava

que el joc era oblidar
Per què aparegué Senyor
Per què
tornar a somiar




PER QUÈ…

Por qué me soñó Usted
con sombrero
como una pintura
de Chagall
cuando yo sólo pensaba
que el juego era olvidar
Por qué apareció Señor
Por qué
volver a soñar

Mirta urdiroz
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Bessó traduce a Piero De Vicari


LLEGINT UNGARETTI

La síntesi
ben bé podria ser aqueixa sement
maldant per tornar-se espiga.

En aqueixa mena de coses,
la poesia encén la paraula
quan els llavis tornen el so.

Al meu entendre
la discrepància recau en la imatge:
com més incomprehensible,
mor de mort metafòrica.



LEYENDO A UNGARETTI

La síntesis
bien podría ser esa semilla pugnando
por volverse espiga.

En ese orden de cosas,
la poesía enciende la palabra
cuando los labios devuelven el sonido.

A mi entender
la discrepancia recae en la imagen:
cuanto más incomprensible,
muere de muerte metafórica.

© Piero De Vicari
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 5 de junio de 2008

Pere Bessó traduce a Norma Padra


MARIONETES

En la quietud del parc
la música dels ocells
encara s'escolta.
Sobrevisc a la jungla
entre trets i crueltats.
Han secat les fonts i tot.
Sense aigua ni miques,
els ocells pengen del cel
amb fils invisibles.

Marionetes ells i jo.



MARIONETAS

En la quietud del parque
la música de los pájaros
aún se escucha.
Sobrevivo en la jungla
entre disparos y crueldades.
Han secado hasta las fuentes.
Sin agua ni migajas,
los pájaros penden del cielo
por hilos invisibles.
Marionetas ellos y yo.


© Norma Padra
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 4 de junio de 2008

Pere Bessó traduce a Rubén Gómez


(algú ací afora)

algú ací afora
fora dels ulls
sense camí de pa en la ceguesa
branques llargues de negre
afora és algú


(alguien ahí afuera)

alguien ahí afuera
afuera de los ojos
sin camino de pan en la ceguera
ramas largas de negro
alguien está afuera

© Rubén Gómez
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 3 de junio de 2008

Pere Bessó traduce a Gladis Moine


En una cadira de braços a la finestra mira el calor del sol.
No veu el fred del carrer. El vidre es va pintant de gris. Continua mirant com es colora de lluna. Llavors ella somriu. Desperten els racons de la casa i comença a fer voltes i voltes en passos de vals. Cada lloc guarda diversos olors, sabors, passions, llàgrimes, riures que van i venen, juguen, ballen. S'endreden cos i ombra. Tènues llums tallen la seua imatge en parets ornades per la nit.
L'alba, cavaller lluminós, la convida a contemplar el fred calor del silenci.



En un sillón a la ventana mira el calor del sol.
No ve el frío de la calle. El vidrio se va pintando de gris. Sigue mirando cómo se colorea de luna. Entonces ella sonríe. Despiertan los rincones de la casa y comienza a dar vueltas y vueltas en pasos de vals. Cada lugar guarda distintos olores, sabores, pasiones, lágrimas, risas que van y vienen, juegan, bailan. Se enredan cuerpo y sombra . Tenues luces tallan su imagen sobre paredes adornadas por la noche.
El alba, caballero luminoso, la invita a contemplar el frío calor del silencio.

© Gladis Moine
Traducción al catalán Pere bessó

domingo, 1 de junio de 2008

Pere Bessó traduce a Rosa Lía Cuello


AMOR

Quan els solcs de l’adéu
es graven a la pell
i les mirades humides
trepen les cúspides

d’antigues insurreccions
una paraula s’arrela
a la superfície del temps.
Quan vestigis d’àngels
desperten estratègies de cansera
en carícies oblidades
hi ha úters d’històries latents
diluviant versos
i només l’amor
ens salva de la mort.



AMOR

Cuando los surcos del adiós
se graban en la piel
y las miradas húmedas
trepan las cúspides
de antiguas insurrecciones
una palabra enraíza
la superficie del tiempo.
Cuando vestigios de ángeles
despiertan estrategias de cansancio
en caricias olvidadas
hay úteros de historias latentes
diluviando versos
y solo el amor
nos salva de la muerte.

© Rosa Lía Cuello
Traducción al catalán Pere Bessó