viernes, 30 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a Alfonso Freire


Vaixell ciutadà

Si tots els vaixells
arribaren al cor de les ciutats
tindríem tants refugis
des d'on veure el mar

tirar una botella
per a compartir amb els seus habitants
que sovintegen aqueix port de l'oblit

els vaixells
són referències de viatges i de vida
en un
te'n trobí
i continuí en viatge



Barco ciudadano

Si todos los barcos
llegaran al corazón de las ciudades
tendríamos tantos refugios
desde donde ver el mar

tirar una botella
para compartir con sus habitantes
que frecuentan ese puerto del olvido

los barcos
son referencias de viajes y de vida
en uno de ellos
te encontré
y seguí en viaje

© Alfonso Freire
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 18 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a Moni Indiveri de Vega


cus fills
amb puntades profundes
esgarrapa
quan es fan brillants
les mirades

busca cards
per a fregar la pell dels que ploren
es vist de vampir
xucla i furga
vol veure l'íntim
en les cèl·lules

els torrents oberts




cose hijos
con puntadas profundas
escarba
cuando se hacen brillantes
las miradas

busca cardos
para rozar la piel de los que lloran
se viste de vampiro
chupa y hurga
quiere ver lo íntimo
en las células

los torrentes abiertos

© Moni Indiveri de Vega
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 16 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a Leonor Mauvecin


Escric sota la inseguritat
d'un planeta efímer.

Escric al voltant de la certesa
de l'insondable.

Escric segons els esquemes
de l'absurd i de la màgia
amb què s'elabora l'univers.

Escric des de l'esperança.
I busque al bell mig dels amagatalls del camí
el nom dels éssers que m'acompanyen
i trace damunt de les seues pells, el meu mateix nom.

Per a guardar-los de bell nou en aquesta arca
................................... Abans del diluvi.



Escribo bajo la inseguridad
de un planeta efímero.

Escribo sobre la certeza
de lo insondable.

Escribo según los esquemas
del absurdo y de la magia
con que se elabora el universo.

Escribo desde la esperanza.
Y busco entre los recovecos del camino
el nombre de los seres que me acompañan
y trazo sobre sus pieles, mi propio nombre.

Para guardarlos de nuevo en esta arca
................................... Antes del diluvio.

© Leonor Mauvecin
Traducción al catalán: Pere Bessó

miércoles, 7 de octubre de 2009

Pere Bessó traduce a María Elena Tolosa


No tremolen ales

He inventat un temps
d’on
............. no me n’aniré mai,
de les mànegues
del meu abric
................ de la lluna
que quasibé no veig,
dels meus ulls
...que tenen poca llum.
El temps
..... per a les hores llunyanes,
per als meus joguets antics.
Ja no tremolen ales
segueixen en vol a l’infinit



No tiemblan alas

He inventado un tiempo
de donde
............. no me iré nunca,
de las mangas
de mi abrigo
................ de la luna
que casi no veo,
de mis ojos
... que tienen poca luz.
El tiempo
..... para las horas lejanas,
para mis juguetes antiguos.
Ya no tiemblan alas
estan en vuelo al infinito


© María Elena Tolosa
Traducción al catalán Pere Bessó

Pere Bessó traduce a Amadeo Gravino


Aquesta nit també plou / sostres guarden estranys sorolls/ el pati està envaït pel fang / el cel es veu demacrat: aquesta nit de pluja pesen molt els núvols damunt dels babols.




Esta noche también llueve / techos guardan extraños ruidos / el patio está invadido por el barro / el cielo se ve demacrado: esta noche de lluvia, pesan mucho las nubes sobre las amapolas.


© Amadeo Gravino
Traducción al catalán: Pere Bessó