miércoles, 30 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Jorge Estrella


EL MORIBUND

Espiava la infermera
quan
en les nits d'estiu
es passejava nua.

Cos de manta carn
però ben tornejat
que s'esmunyia sensual
per les voreres del seu sofriment.
L'havien contractada
per a atendre'l
i es despullava sense miraments
perquè,
en la seua situació,
se suposava que ell no animava
cap alé de desig.
Però, la percebia
amb els seus ulls fora de cervell
i les màquines que l'asfixiaven
per a donar-li oxígen.
La percebia formosa
gronxant-se
per un univers de clavells.
Percebia el seu pubis i les seues natges
i el perfum excessiu
de l'eròtic pas
de les seues cames salvatges.
No podia dir-ho,

no podia callar-ho,
es movia espasmòdic
en la seua absoluta quietud,
la tocava amb mans sense tacte,
patètiques,
tant era el seu apetit que,
àdhuc la repugnància,
s'hi tornava fam.
I, a un minut de les déu d'una nit,

en què tota la catàstrofe del seu ésser
la desitjava,
es produí el miracle:
ella rebé l'ona càlida
de la seua invalidesa enamorada
i, amb tranquila innocència,
el besà a penes.
Ell morí a les deu en punt.


EL MORIBUNDO

Espiaba a la enfermera
cuando
en las noches de verano
se paseaba desnuda.
Cuerpo de mucha carne
pero bien torneado
que se deslizaba sensual
por la orillas de su sufrimiento.
La habían contratado
para atenderlo
y se desvestía sin precauciones
porque,
en su situación,
se suponía que él no alentaba
el menor soplo de deseo.
Pero, la percibía
con sus ojos descerebrados
y las máquinas que lo asfixiaban
para darle oxígeno.
La percibía hermosa
contoneándose
por un universo de claveles.
Percibía su pubis y sus nalgas
y el perfume excesivo
del erótico paso
de sus piernas salvajes.
No podía decirlo,
no podía callarlo,
se movía espasmódico
en su absoluta quietud,
la tocaba con manos sin tacto,
patéticas,
Era tal su apetito que,
hasta la repugnancia,
se le convertía en hambre.
Y, a las diez menos uno de una noche,
en la que toda la catástrofe de su ser
la deseaba,
se produjo el milagro:
ella recibió la onda cálida
de su invalidez enamorada
y, con tranquila inocencia,
lo besó apenas.
El murió a las diez en punto.

©Jorge Luis Estrella
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 29 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Olimpia Bordes



AMAR

Amplitud de mars infinits,
conjunció de cels i distàncies.
Magnitud de la llum
que ajunta les mirades.
Intensitat del batec que galopa
en èxtasi suprem
Raïms daurats que pengen de l'abraç

i empresonen els somnis compartits
Gaudi que es nua a les fontanes
i es desfulla a l'herba humitejada
Passos que es reparteixen el ritme de la marxa
recorreguent argentades senderes paral·leles.
Placidesa del repòs al port segur
on besllumen roses inefables.
Camins que conflueixen enllaçats
en la sendera que du a l'horizó.

Estimar…dimensió del bell
que dissenya un mateix rostre.
Estimar…traslluït misteri que travessa la brisa,
miraculosos instants fosos al vent.
Estimar… sense temps i sense fronteres
màgia…somieig…fluent etern

Estimar… per sempre estimar…

…ales…vol… immensitat…



AMAR


Amplitud de mares infinitos,
conjunción de cielos y distancias.
Magnitud de la luz
que aúna las miradas.
Intensidad del latido que galopa
en éxtasis supremo
Racimos dorados que penden del abrazo
y aprisionan los sueños compartidos
Goce que se desnuda en las fontanas
y se deshoja en la hierba humedecida
Pasos que se reparten el ritmo de la marcha
recorriendo plateados senderos paralelos.
Placidez del reposo en el puerto seguro
donde destellan rosas inefables.
Caminos que confluyen enlazados
en la senda que lleva al horizonte.
Amar…dimensión de lo bello
que diseña un mismo rostro.
Amar…traslúcido misterio que atraviesa la brisa,
milagrosos instantes fundidos en el viento.
Amar… sin tiempo y sin fronteras
magia…ensoñación…fluír eterno
Amar… por siempre amar…
…alas…vuelo… inmensidad…


© Olimpia Bordes
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 27 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Fernando Trejo


Taronger

Cent per trenta-cinc taronges al muscle
als cantons
Rebenten la llamborda a closcades
totes les llengües de l’avinguda

……… I flueix
………… gota
…………… rere
……………… gota
…………………… la sang del xic
…………………… en dues monedes de cinc


Naranjero

Cien por treinta y cinco naranjas al hombro
en las esquinas
Revientan el adoquín a cascarazos
todas las lenguas de la avenida

……… Y fluye
…………
gota
……………
a
………………
gota
……………………
la sangre del muchacho
……………………
en dos monedas de a cinco

© Fernado Trejo
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 25 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Emmanuel Cassanese



............... A Mariana Boye

Caigué la fulla
Morí. S'assecà.

En un quadern de cinqué grau
il·lustra al voltant de la vinguda de la tardor.

Víctor interpel·la
celeste
o aguarda
pacient
geografia.

Quins vents fins la Primavera?



.............A Mariana Boye

Cayó la hoja
Murió. Se secó.

En un cuaderno de quinto grado
ilustra sobre la venida del otoño.

Víctor interpela
celeste
o aguarda
paciente
geografía.

¿Qué vientos hasta Primavera?

© Emmanuel Cassanese
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 24 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Concepción Bertone


LA NIT

I

En aquesta baldor de no tindre més – ningú, no-res-
que la bondat d’estimar i l’abandó
quasi feliç del cos semblant al plom
barallat amb arsènic en la bala. Vetle
per allò que vele mentre que sent
com abriga l’aril, el tegument
de la nit en aquesta edat. I la meua bellesa.

Una ruga a la seda. Al cap
la cana fent diadema pensaments
lúcids de la baldor. I ningú, res
més que aquest amor en mi. Sentir
que sent.


LA NOCHE

I

En esta holgura de no tener más - nadie nada-
que la bondad de amar y el abandono
casi feliz del cuerpo igual que el plomo
mezclado con arsénico en la bala. Velo
por lo que velo en tanto siento
cuánto abriga el arilo, el tegumento
de la noche a esta edad. Y mi belleza.
Una arruga en la seda. En la cabeza
la cana endiademando pensamientos
lúcidos de la holgura. Y nadie, nada
más que este amor en mí. Sentir
que siento.

© Concepción Bertone
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 23 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Sergio Borao Llop


Alteritat

Enyore caminar per uns altres carrers
indagar uns altres rostres, dispersar-me;
abraçar uns altres cossos, adaptar-me

al ritme d’unes altres multituds.

No sé si és escapar o renaixer-se,
però a les mans hi ha colomes
que no són d’aquesta plaça.



Otredad

Añoro caminar por otras calles
indagar otros rostros, dispersarme;
abrazar otros cuerpos, adaptarme
al ritmo de otras muchedumbres.

No sé si es escapar o renacerse
pero en mis manos hay palomas
que no son de esta plaza.

© Sergio Borao Llop
Traducción al catalán Pere Bessó
Foto: Gustavo Tisocco

martes, 22 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Ramón Rojas Morel



ELS TEUS JOGUETS

Allí estan
esperant-te
dormen
o pensen
Estic segur
que t’estranyen
perquè els mire
i es torna
conscient
l’espera...


TUS JUGUETES

Allí están
esperándote
duermen
o piensan
Estoy seguro
te extrañan
Porque los miro
y se hace
consciente
la espera...

© Ramón Rojas Morel
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 20 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a María Dolores Lucero



Algú creua un llindar
aixopluga una coloma ferida
sap el seu destí
el desafia l’aguaita

entre la vida i la mort teixeix
fils fils d’aigua aigua de la memòria

oblida recorda juga

quan vindrà la nit llavors quan llostrejarà

i li dóna de menjar

perquè abandonats amb fam sap
que els ocells moren de fred



alguien cruza un umbral
cobija a una paloma herida
sabe de su destino
lo desafía
lo esperanza

entre la vida y la muerte teje
hilos
hilos de agua agua de la memoria

olvida recuerda juega

cuando llegue la noche entonces cuando amanezca

y le da de comer

porque abandonados con hambre sabe
los pájaros
mueren de frío

© María Dolores Lucero
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 18 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Diana Espinal Meza



Tres Voltes Vull:

Vull en aquest capvespre d’eflorescència
Empalmar
En l’elastina dels teus tropos-ictus
fins a rebentar al cadafal

Vull ser arpa esvanida
I
ser-hi a prop
a prop
Més a prop
Més

Vull
Despullar-me com mai
Arrancar el meu úter
La meua matriu
Els meus ovaris
Els meus suplicis.




Tres Veces Quiero:

Quiero en este atardecer de eflorescencia
Empalmar
En la elastina de tus tropos-ictus
Hasta reventar en el cadalso

Quiero ser arpa desvanecida
Y
Estar cerca
Cerca
Más cerca
Más

Quiero
Desvestirme como nunca
Arrancar mi útero
Mi matriz
Mis ovarios
Mis suplicios.

© Diana Annabell Espinal Meza.
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 17 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Romina Cazón


ROS CLAR

Caminar per la Puyrredón
em porta records de figures:
el café calent, la fumera del cigarret
i un tovalló net que pogué ser escrit
Avancen els passos en pedres
i ni els passants ni el temps s’immobilitzen.

Per què deturar el rellotge?
Algunes respostes probables:
Evitar els anys i les canes,
conservar l’estètica.
Oblidar que he caminat.
Per què?
Ja no vull sentir el pes dels records d’aquest carrer.

Ara pinte el meu pèl de negre i ros clar.



RUBIO CLARO

Caminar sobre la Puyrredón
me trae recuerdos de figuras:
el café caliente, la humareda del cigarrillo
y una servilleta limpia que pudo ser escrita
Avanzan los pasos en piedras
y ni los transeúntes ni el tiempo se inmovilizan.
¿Para qué detener el
reloj?
Algunas respuestas probables:
Evitar los años y las canas,
conservar la estética.
Olvidar que he caminado.
¿Para qué?
Ya no quiero sentir el peso de los recuerdos de esta calle.

Ahora pinto mi pelo de negro y rubio claro.

© Romina Cazón
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 16 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Claudia Isabel Lonfat


Anacrònic
Impacte silenciós

S’esmicolen paraules
damunt del plat fred
d’absències
Al crit mut
dels teus ulls.
En una llàgrima
que roda
sense ser recollida…

Et mire
des de la meua mateixa cornisa
Algun pensament covard
apunta i s’escola

amb la mateixa cadència.

Silenci…
Opressió
que bescanvia en por.
Buit de l’ànima,
on ja no retornen
les paraules

Aqueixa brisa
No genera tempestes.
La inèrcia
s’assembla a estar mort…



Anacrónico
Impacto silencioso

Se desmenuzan palabras
sobre el plato frío
de
ausencias
En el grito mudo
de tus ojos.
En una lágrima
que rueda
sin ser recogida…

Te miro
desde mi propia cornisa
Algún cobarde pensamiento
asoma y fluye
con la misma cadencia.

Silencio…
Opresión
que transmuta en miedo.
Oquedad del alma,
donde ya no retornan
las palabras

Esa brisa
No genera
tempestades.
La inercia
es igual a estar muerto…

© Claudia Isabel Lonfat
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 15 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Esteban González


Allò que tant busquem
no es troba en ciutats de pedres ni de cristalls.
És a les pàgines grogues del llibre dels temps
que mai no acabem d’escriure.


Lo que tanto buscamos
no esta en ciudades de piedras ni de cristales.
Está en las páginas amarillas del libro de los tiempos
que nunca terminamos de escribir .

© Esteban González
Traducción al catalán Pere bessó

domingo, 13 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Carlos Aguasaco


ELS AMANTS DE VALARDO

Amor, aqueixa por a morir amb els ulls oberts,
lluny, en soledat,
s’esvaeix en aquest abraç de pedra.
Ací, dormirem en silenci,
davall de la soca del cep,
que enrogeix amb la tebior de la teua sang.
Mil voltes empraria aquesta daga per a seguir-te
mil vides amb les seues nits i les seues morts.


LOS AMANTES DE VALARDO

Amor, ese miedo a morir con los ojos abiertos,
lejos, en soledad,
se desvanece en este abrazo de piedra.
Aquí, dormiremos en silencio,
bajo el tallo de la vid,
que se enrojece con la tibieza de tu sangre.
Mil veces usaría esta daga para seguirte
mil vidas con sus noches y sus muertes.


© Carlos Aguasaco
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 11 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a David Rosales



SIS PUNTS

Pose agulles de cap a la nit
envaeix el silenci aquest esguard
aquesta veu del teu cos,

L’esplendor em cega els sentits
m’acoste a les palpentes
a llegir en sis punts
les lletres de la teua pell,

em creixen les mans
per a tancar camins,
al vaivé dels teus desigs
al vent que et bressa.

Et convertesc en la llum
que s’afitora en la foscor,
al nostre cercle
de quatre parets.



Seis puntos

Pongo alfileres a la noche
invade el silencio este mirar
esta voz de tu cuerpo,

el esplendor ciega mis sentidos
me acerco a tientas
a leer en seis puntos
las letras de tu piel,

crecen mis manos
para cercar caminos,
al vaivén de tus deseos
al viento que te mece.

Te convierto en la luz
que se cierne en la oscuridad,
en nuestro círculo
de cuatro paredes.

© David Rosales
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 10 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Sonia Quevedo


LLARG EL SOMNI

Llarg el somni restà en la meua nit despertant de matinet; obrí lents els ulls apagats recorreguent la cambra en calma i silenciosa; en acabant, recollí un a un els retalls del dia per a guardar-los al vell bagul dels records i els anys.
Posà la seua mà prima damunt del meu front cansat, relaxat i solt, trobant el fred recollit per ella als xàfecs passats i l’ardor dels estius; sentí en acabant la soledat i el cansament asseure’s a prop del somni, després de passar atropellant, sense clemència, porta, tenebres, records i el manoll de retalls.
Llarg el somni en guaita passà la nit sencera entre el bagul i els anys.



LARGO EL SUEÑO

Largo el sueño se quedó en mi noche despertando temprano; abrió lentos los ojos apagados recorriendo la habitación en calma y silenciosa, luego, recogió uno a uno los retazos del día para guardarlos en el viejo baúl de los recuerdos y los años.
Posó su mano delgada sobre mi frente cansada, relajada y suelta, encontrando el frío recogido por ella en los chubascos pasados y el ardor de los veranos; sentí luego a la soledad y el cansancio sentarse cerca del sueño tras pasar atropellando sin clemencia, puerta, tinieblas, recuerdos y el manojo de retazos.
Largo el sueño en vigía pasó la noche completa entre el baúl y los años.

© Sonia Quevedo
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 9 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Horacio Gómez


ELLA

I

Niua a les ombres que alguna volta
foren deixades de banda pels vèrtexs.
Ella ho sap.
El seu rítmic sospir
desarticula al capdavall els interrogants.
Corregeix els records bussant
entre las sinuoses formes de l’absolut.
També ho sap.
Recull els misteris i s’evapora.
Mai no plogué a la seua finestra.
Ella mai no ho sabé.



ELLA

I

Anida en las sombras que alguna vez
fueron dejadas de lado por los vértices.
Ella lo sabe.
Su rítmico suspiro
acaba por desarticular los interrogantes.
Corrige los recuerdos buceando
entre las sinuosas formas del absoluto.
También lo sabe.
Recoge los misterios y se evapora.
Nunca llovió en su ventana.
Ella jamás lo supo.

© Horacio Gómez
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 8 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Judith Santopietro



Tots els abismes de la pols
I la paraula negada
Un rosari de veritats
Un lament de boques que engoleixen terra
Cada segon d’olisquejar la polseguera
Cada raïm de les meues mans esteses
Dels meus petits solcs de pell al desert
Dels meus pits foscos de carbó
Un vertader anar pels carrers
I aquesta muntanya de talps
que panteixen per tot
Que menten davant de tots


Todos los abismos del polvo
Y la palabra negada
Un rosario de verdades
Un lamento de bocas que tragan tierra
Cada segundo de husmear la polvareda
Cada racimo de mis manos tendidas
De mis pequeños surcos de piel en el desierto
De mis pechos oscuros de carbón
Un verdadero andar
por las calles
Y esta montaña de topos
que jadean por todo
Que mienten ante todos

© Judith Santopietro
Traducción al catalán Pere Bessó
Pintura: Juan Fernando Cobo

domingo, 6 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Marta Zabaleta


DESTÍ

Horitzó
La nit avança
descorregut el seu misteri en ombres
brutal
en el seu espaiat
passatge cap a la mort.

La vida
obrint-se camins sense banderes
giravolta
ensopint el seu passat
i tremola: refilet i plomes,
de nit és de dia.


DESTINO

Horizonte
La noche avanza
descorrido su misterio en sombras
brutal
en su despacioso
pasaje hacia la muerte.

La vida
abriéndose caminos sin banderas
caracolea
aletargando su pasado
y tiembla: trino y plumas,
de noche es día.

© Marta Raquel Zabaleta
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 4 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Victoria Asís


SENYALS

Ací, al meu desterrament,
on tot és igual i diferent,
deixa que ploga.
Els teus senyals, de què em serveixen,
si amb subtils malabars m’abandones?
Tal vegada et crega l’increïble,
però acostume a perdre’m en l’impuls,
en dir que també el goig és part

de la meua dermis,
quan una gota de la teua llum
cala les meues fogueres…



- Señales -

Deja que llueva, aquí, en mi destierro.
Donde todo es igual y diferente.
De qué me sirven tus señales?
Si con sutiles malabares me abandonas?
Tal vez te crea lo increíble,
pero suelo perderme en el impulso,
al decir que también el gozo es parte
de mi dermis,
cuando una gota de tu luz,
enciende mis hogueras . . .

© Victoria Asís
Traducción al catalán Pere bessó

jueves, 3 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Marian Muiños


OBRI-LI LA PORTA

....................... A Sebastián

La Llum s’esbroca pels teus llavis
que als ulls somriuen multituds
El teu destí s’autodefineix com a utopia:
Realització de beatífica Concòrdia,
Cadència elemental de la Innocència.

Ets el meu nét.
I, encara que no ho fosses,
et voldria com al centre de mi mateixa,
com al nucli just de l’existència.
Beneïts en tu siguen tots els infants
que ens porten esperança a aquesta Era.



ÁBRELE TU PUERTA

......................A Sebastián

La Luz se desboca por tus labios
que sonríen
a los ojos multitudes
Tu sino se autodefine en utopía:
Realización de beatífica Concordia,
Cadencia elemental de la Inocencia.

Sos mi nieto.
Y aunque no lo fueras,
te querría como al centro de mi misma,
como al núcleo cabal de la existencia.
Benditos en vos, sean los niños todos
que nos traen esperanza a esta Era.

© MARIÁN MUIÑOS
Foto enviada por la autora
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 1 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Mirta Sod


Caus
lligada a unes altres mans.

Una ordre
afonà la teua calma.
Clave el teu niu
de coixins,
taque el teu sol
de fembra eixuta.

Penges
la teua por vegetal,
sense mugrons
ni estridències.

Compleixes descalça
la cerimònia dels girs,
en morir
en aqueixa llibertat organitzada.





Caes
atada a otras manos.


Una orden
hundió tu calma.
Clavo tu nido
de almohadas,
mancho tu sol
de hembra flaca.

Cuelgas
tu miedo vegetal,
sin pezones
ni estridencias.

Cumples descalza
la ceremonia de los giros,
muriendo
en esa libertad organizada.


© Mirta Sod
Traducción al catalán Pere Bessó