domingo, 31 de mayo de 2009

Pere Bessó traduce a Mónica Palla/Daniel Marino


els teus dies no abasteixen. dol saber-ho.
els teus dies quasi no existeixen,
de penes un traç que la paraula dilata
en mentides i minúscules veritats,
de penes un no-res que encarnaran ulls innocents assedegats.

conrees la secreta esperança
que en du-te la tempesta algún dia
hi haurà un altres vaixells i un altre mar que els navegue.

l’home amb prou feines sobreviu en cada home.
immensa és la responsabilitat que resplendeix al teu primer somriure.
immensa és la teua herència i la teua esperança,
home inesgotat breu enamorat.

els teus dies no abasteixen. dol saber-ho.

de penes sobreviure és la teua obligada missió,
de penes contar-ho,
pudorós miracle que els teus sense saber-ho celebren.





tus días no alcanzan. duele saberlo.
tus días casi no existen,
apenas un trazo que la palabra dilata
en mentiras y minúsculas verdades,
apenas una nada que ojos inocentes encarnarán sedientos.

cultivas la secreta esperanza
de que cuando algún día la tormenta te lleve
habrá otros barcos y otro mar que los navegue.

el hombre apenas sobrevive en cada hombre.
inmensa es la responsabilidad que resplandece en tu primer sonrisa.
inmensa es tu herencia y tu esperanza,
hombre inagotado breve enamorado.

tus días no alcanzan. duele saberlo.

apenas sobrevivir es tu obligada misión,
apenas contarlo,
pudoroso milagro que los tuyos sin saber celebran.

© Mónica Palla/Daniel Marino.
Traducción al catalán: Pere Bessó
Foto: Horacio Farroni

martes, 26 de mayo de 2009

Pere Bessó traduce a César Cantoni


14.4.09
(Deia la meua avia espanyola)

“Benaurats els no nascuts”,
deia la meua avia espanyola,
que no havia llegit Sòfocles
–que digué més o menys el mateix
d'una manera perdurable–
i que una vegada abandonà la seua pàtria,
embolicada en el fum dels bombardeigs,
per a morir republicanament en aquesta,
trista i cansada de la vida,
amb la fe intacta en el no-res.




18.05.05
(Decía mi abuela española)


“Dichosos los no nacidos”,
decía mi abuela española,
que no había leído a Sófocles
–que dijo más o menos lo mismo
de un modo perdurable–
y que una vez abandonó su patria,
envuelta en el humo de los bombardeos,
para morir republicanamente en ésta,
triste y cansada de la vida,
con la fe intacta en la nada.


© César Cantoni
Pintura: juan Fernando Cobo
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 17 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Iacyr Anderson Freitas


OCEÀ COL·LEGIT

s’inverteix al capdavall l’arquitectura,
on hi havia pedra
resta ara una altra figura:
ruïna en què l’oceà
s’agenolla i colpeja, però
on mai no es depura.



OCEANO COLEGIDO

se invierte por fin la arquitectura,
donde había piedra
queda ahora otra figura:
ruina en que el océano
se arrodilla y golpea, pero
donde jamás se depura.

© IACYR ANDERSON FREITAS
Traducción al catalán: Pere Bessó

Pere Besso traduce a Cecilia Glanzmann


EN AQUEST SUD

En aquesta terra d’horitzons purs,
gebrat el silenci...
musicals les veus dels segles,
les preguntes tiben la corda del temps

hi ha espai per a ser.



EN ESTE SUR

En esta tierra de horizontes puros,
escarchado el silencio...
musicales las voces de los siglos,
las preguntas tensan la cuerda del tiempo

hay espacio para ser.

© Cecilia Glanzmann
Traducción al catalán Pere Bessó

miércoles, 13 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Salo Pasik


I sobtosament la nit
ja no serà la nit
i la llum serà insuportable
i serà tot
una sola mirada
fixa
en la memòria.
L'Àngel i l'incendi.
La nota final.
El naixement.



Y de pronto la noche
ya no será la noche
y la luz será insoportable
y será todo
una sola mirada
fija
en la memoria.
El Ángel y el incendio.
La nota final.
El nacimiento.

© Salo Pasik
Traducción al catalán Pere Bessó

lunes, 11 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Radamés Buffa Ferrari


OCELL DEL CAPVESPRE

Baixen els cartílags,
la xarxa, el ventre:
ocell negre
damunt de la badia.
Penja un fanal,
arrels, planta:
desguàs d'acer.
I els núvols
filtres de llum:
bolquen l'altura
de les muntanyes.
I el mar com
els còdols
de quars:
enfosqueix
davall del pont.



PÁJARO DEL ATARDECER.

Bajan los cartílagos,
la red, el vientre:
pájaro negro
sobre la bahía.
Cuelga un farol,
raíces, planta:
desagüe de acero.
Y las nubes
filtros de luz:
vuelcan la altura
de las montañas.
Y el mar como
los guijarros
de cuarzo:
atardece
bajo el puente.


© Radamés Buffa Ferrari
Foto enviada por el autor
Traducción al catalán Pere Bessó

martes, 5 de mayo de 2009

Pere Besso traduce a Juan Carlos Rodríguez


Fogata d’esbalaïments nous

Si sabies
que anava a seguir-te fins a la fi dels volcans
succionant els teus mugrons
i desplegant els teus capcirons bullents,
per què no m’avisares
que la teua fogata feta
d’esbalaïments nous
anava a calcinar-me sense pietat?
Morena meua,
el meu diable t’encalça
mentre el teu àngel
ajunta magnòlies
plenes de gemecs.


Fogata de asombros nuevos

Si sabías
que iba a seguirte hasta el fin de los volcanes
succionando tus pezones
y desplegando tus yemas hirvientes
¿por qué no me avisaste
que tu fogata hecha
de asombros nuevos
iba a calcinarme sin piedad?
Morena mía,
mi diablo te acosa
mientras tu ángel
junta magnolias
plenas de gemidos.


© Juan Carlos Rodríguez
Traducción al catalán Pere Bessó