Pere Bessó traduce a Alejandro Schmidt

VEGADES
A vegades em deixaves un mos de xocolata al coixí
a vegades anàvem al cine
a vegades quan tenia 6,12,18 em tractaves como si tingués 6,12,18
a vegades em deies que era bo
a vegades sentia que havia emergit del teu cos
alimentat per les seues parts blanes
vigorós
a vegades m’asseia a esperar-te durant anys
a vegades creguí durant media vida en tu
et perdonava
et defensava a vegades, moltes vegades
a vegades em pregunte què pensarà mon pare
allí en la seua mort
-la mort és lloc del pensament-
a vegades sent que estimí mon pare
molt més que a tu
perquè
pròdig és el fantasma en sentiments.
T’arribà ser mare?
Sabies?
Preguntares?
A vegades creia que eres jo
i em posava trist
tristíssim
a vegades et baratí per la invenció de l’heroi
la llum dels empars
obri l’absència un pit ampli
a vegades et parle des d’allí
des d’aqueixa maternitat
silenci
primera veu
i sempre la teua malícia
la teua secor
d’això t’excusaves com si d’una inconveniència
a vegades
a vegades era un infant, un jove, un home
una mica ranc, o manco
quasi cec
oblidat
mentit
exiliat de la tendresa
el candor
el resultat
de tu
i podia flotar en tota la llum del món
més fort que no tu
el teu atzar
el teu esquinçament
a vegades
poques vegades.
Veces
A veces me dejabas un chocolate en la almohada
a veces íbamos al cine
a veces cuando tenía 6,12,18 me tratabas como si tuviera 6,12,18
a veces me decías que era bueno
a veces sentía que había emergido de tu cuerpo
alimentado por sus partes blandas
a veces me sentaba a esperarte durante años
a veces me pregunto que pensará mi padre
¿Te ocurrió ser madre?
¿Sabías?
a veces te cambié por la invención del héroe
la luz de los amparos
abre la ausencia un amplio pecho
a veces te hablo desde allí
silencio
primera voz
y siempre tu malicia
tu sequedad
de eso te excusabas como de una inconveniencia
a veces era un niño, un joven, un hombre
un poco rengo, o manco
casi ciego
olvidado
mentido
exiliado de la terneza
el candor
el resultado
de vos
y podía flotar en toda la luz del mundo
más fuerte que tu no
tu acaso
tu desgarro
a veces
pocas veces.
Traducido al catalán por Pere Bessó
3 comentarios:
Alejandro: A veces, muchas veces, siempre... la ternura nos gana a los poetas.
Excelente tu poema: conmovedor y de factura impecable.
Un cariño grande
María Rosa León
me gustaría hallar el significado hondo de "la muerte es lugar del pensamiento"...
para superar la paradoja de seguir viviendo
willie
Hermoso poema , descubre con belleza el conflicto del amor de la madre y el hijo ...y nos deja ese gusto a verdadero. No suele ser fácil escribir sobre la madre sin caer en lugares comunes, este poema logra escapar de ellos Gracias Leonor
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio