domingo, 6 de abril de 2008

Pere Bessó traduce a Alejandro Schmidt


VEGADES


A vegades em deixaves un mos de xocolata al coixí
a vegades anàvem al cine
a vegades quan tenia 6,12,18 em tractaves como si tingués 6,12,18
a vegades em deies que era bo
a vegades sentia que havia emergit del teu cos
alimentat per les seues parts blanes

vigorós

a vegades m’asseia a esperar-te durant anys
a vegades creguí durant media vida en tu
et perdonava
et defensava a vegades, moltes vegades

a vegades em pregunte què pensarà mon pare
allí en la seua mort
-la mort és lloc del pensament-
a vegades sent que estimí mon pare
molt més que a tu

perquè
pròdig és el fantasma en sentiments.

T’arribà ser mare?
Sabies?
Preguntares?

A vegades creia que eres jo
i em posava trist
tristíssim

a vegades et baratí per la invenció de l’heroi
la llum dels empars

obri l’absència un pit ampli
a vegades et parle des d’allí
des d’aqueixa maternitat
silenci
primera veu

i sempre la teua malícia
la teua secor
d’això t’excusaves com si d’una inconveniència

a vegades

a vegades era un infant, un jove, un home
una mica ranc, o manco
quasi cec
oblidat
mentit
exiliat de la tendresa

el candor
el resultat
de tu
i podia flotar en tota la llum del món
més fort que no tu
el teu atzar
el teu esquinçament

a vegades

poques vegades.



Veces


A veces me dejabas un chocolate en la almohada
a veces íbamos al cine
a veces cuando tenía 6,12,18 me tratabas como si tuviera 6,12,18
a veces me decías que era bueno
a veces sentía que había emergido de tu cuerpo
alimentado por sus partes blandas

vigoroso

a veces me sentaba a esperarte durante años
a veces creí durante media vida en vos
te perdonaba
te defendía a veces ,muchas veces

a veces me pregunto que pensará mi padre
allí en su muerte
-la muerte es lugar del pensamiento-
a veces siento que amé a mi padre
mucho más que a vos
porque
pródigo es el fantasma en sentimientos.

¿Te ocurrió ser madre?
¿Sabías?
¿Preguntaste?

A veces creía que eras yo
y me volvía triste
tristísimo

a veces te cambié por la invención del héroe
la luz de los amparos

abre la ausencia un amplio pecho
a veces te hablo desde allí
desde esa maternidad
silencio
primera voz

y siempre tu malicia
tu sequedad
de eso te excusabas como de una inconveniencia
a veces

a veces era un niño, un joven, un hombre
un poco rengo, o manco
casi ciego
olvidado
mentido
exiliado de la terneza
el candor
el resultado
de vos
y podía flotar en toda la luz del mundo
más fuerte que tu no
tu acaso
tu desgarro

a veces

pocas veces.

© Alejandro Schmidt
Traducido al catalán por Pere Bessó

3 comentarios:

Blogger María Rosa León ha dicho...

Alejandro: A veces, muchas veces, siempre... la ternura nos gana a los poetas.
Excelente tu poema: conmovedor y de factura impecable.
Un cariño grande
María Rosa León

6 de abril de 2008, 18:43  
Anonymous Anónimo ha dicho...

me gustaría hallar el significado hondo de "la muerte es lugar del pensamiento"...
para superar la paradoja de seguir viviendo
willie

21 de abril de 2008, 4:47  
Blogger Leonor Mauvecin ha dicho...

Hermoso poema , descubre con belleza el conflicto del amor de la madre y el hijo ...y nos deja ese gusto a verdadero. No suele ser fácil escribir sobre la madre sin caer en lugares comunes, este poema logra escapar de ellos Gracias Leonor

31 de julio de 2010, 21:27  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio