martes, 25 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a Emilce Strucchi


De silenci, ni parlar-ne

hui traspunta l’Hivern
i jo no me n’adoní
però Frida
accepta els seus visitants
per a celebrar-se de bell nou

quina rebel·lió-follia
causà la retallada
pintadora
tan senyora envejable
del seu espill tafaner,
tallada a la meitat
de ferros-bisturí
d’amputada, la gossa
sort tingué en enamorar-se
de sola
de neus
i d’ales

de l’hivern, ni parlar-ne

per l’esquerda del placard irromp un traç gelat
insòlit
lluent,
i ella pintà desabrigada
en la seua revolució

quina follia endur-se a caminar
-sense ales ni tapaboques-
amb penenidora cama,
mentre que jo done batalla entre mànegues i pells
embolcallada en els símbols, cànons
que el temps deteriora
en tuls-paradigmes-putrefactes

les meues palpebres gotegen
(violats pervertits)
un sobretot paternal
que no se’n compadeix
i una llúdria materna
imprudent rovellada
que obstrueix el meu nas
i jo potege l’aire
i m’atropella
xiulant-me
amb el seu xiuxiueig sòrdid
i aspre
de fragments foscos
d’escorxadors panys
que no dic o no vull

del silenci,
ni parlar-ne.







De silencio ni hablar


hoy se aparece Invierno
y yo no me di cuenta
pero Frida
acepta a sus visitantes
para celebrarse otra vez

qué rebelión-locura
causó la cercenada
pintadora
tan señora envidiable
de su espejo fisgón,
tajada a la mitad
de hierros-bisturí
de amputada, la perra
suerte tuvo al enamorarse
de sola
de nieves
y de alas

del invierno ni hablar

por la rendija del placard irrumpe un trazo helado
insólito
luciente,
y ella pintó desabrigada
en su revolución

qué locura llevarse a caminar
-sin alas ni bufanda-
con penitente pierna,
mientras yo doy batalla entre mangas y pieles
enredada en los símbolos, cánones
que el tiempo deteriora
en tules-paradigmas-putrefactos

mis párpados gotean
(violados pervertidos)
un sobretodo paternal
que no se compadece
y una nutria materna
imprudente enmohecida
que obstruye a mi nariz
y yo pateo el aire
y me atropella
silbándome
con su murmullo sórdido
y áspero
de fragmentos oscuros
de matarifes paños
que no digo o no quiero

del silencio
ni hablar.


© Emilce Strucchi
Traducción al catalán Pere Bessó

viernes, 21 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a Mirta Sod



Al davall de la gota hi ha una línia
inventada pels déus,
ells li demanen que deixe la seua redonor
que es llance, oli de llum,
a l’intrincada atmòsfera.

La gota lliura la seua sal
amb la por dels herois,
sap d’un nard

soterrat al desert.




Por debajo de la gota hay una línea
inventada por los dioses,
ellos le piden que deje su redondez
que se lance, aceite de luz,
a la intrincada atmósfera.

La gota entrega su sal
con el miedo de los héroes,
sabe de un nardo

enterrado en el desierto.


© Mirta Sod
Traducción al catalán Pere Bessó

jueves, 13 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a María Chapp



abans haguí de ser així bressolada
insignificant i bella
sense mite... ni revelació

nau fantàstica
racó secret
m’ancores en allò callat

............ en la respiració



antes debí ser así acunada
insignificante y bella
sin mito... ni revelación

nave fantástica
rincón secreto
me anclas en lo callado

............ en la respiración



© María Chapp
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 9 de agosto de 2009

Pere Bessó traduce a Paulina Vinderman


Ara el meu únic pare és el temps,
i la seua compassió m’aguaita,
em mira fixament des d’un espeñador.
Al camí, les fulles de les oliveres
semblen argent tacat a la llum de la vesprada.

Els ocells prefereixen els arbres amb branques
.................................................. mortes,
poden alçar el vol en qualsevol direcció.

Ah! Fer un foc dalt del monticle

D’orfandat amb rametes molt seques.
Aprendre a veure la vida
com un campament provisori:
cendres i café amb obsessions de bon matí,
cendra d’acàcies per a entrar al desert.





Ahora mi único padre es el tiempo,
y su rara compasión espera por mí,
me mira fijamente desde un despeñadero.
En el camino, las hojas de los olivos
parecen plata manchada a la luz de la tarde.

Los pájaros prefieren los árboles con ramas
.................................................. muertas,
pueden lanzarse al vuelo en cualquier dirección.

¡Ah! Hacer un fuego sobre el montículo de
orfandad con ramitas muy secas.
Aprender a ver la vida
como un campamento provisorio:
cenizas y café con obsesiones por la mañana,
ceniza de acacias para entrar al desierto.


© Paulina Vinderman
Traducción al catalán Pere Bessó

domingo, 2 de agosto de 2009

Pere Besso traduce a Hebe Solves (Homenaje en el día del fallecimiento de Hebe)



MOEBIUS

Negue la llum del matí i l’ombra
a trenc d’alba.
Em negue.

Tindre una sola cara reversible
quan el perfum
de les canyes i el riu
busca la riba
on he sigut.

Estar malament, estar dolenta.
Sembrar el desordre amb la quietud
valer el dolor
defensa del dolor i documentació
de l’espiral
una corba infinita.

Buidament del món a les calces
llançades a terra junt al plat net:

que el pla desempegat de la pell
faça una torsió i s’expandesca
fins a tocar-se.


MOEBIUS


Niego la luz de la mañana y la sombra
del amanecer.
Me niego.

Tener una sola cara reversible
cuando el perfume
de las cañas y el río
busca la orilla
donde he sido.

Estar mal, estar mala.
Sembrar el desorden con la quietud
valer el dolor
defensa del dolor y documentación
de la espiral
una curva infinita.

Vaciamiento del mundo en las medias
arrojadas al suelo junto al plato limpio:

que el plano desprendido de la piel
haga una torsión y se expanda
hasta tocarse.

© Hebe Solbes
Traducción al catalán Pere Bessó (Material enviado por Pere)