martes, 14 de abril de 2009

Pere Besso traduce a Marián Muíños



PREGÀRIA

Álgida llum de flama iridiscent,
trèmula, agita el cim del meu temple:
fragmentada la memòria i el present,
sóc un pur tremolar de terra i cel.

Tots els núvols es fan transparents
I una pluja uterina és el vel
que m’envolta –protectora- en una mort
ca cerbera de tantes altres semblants
que sabrien a menjars de reencontre.

On sou vosaltres que partíreu,
deixant-me agrunsada en aquesta espera?
On van el meus fruits sense les meues branques?
On vaig jo amb tant pes i sense maletes?
En quin equipatge caben tants anys
dedicats a maternals desvetlaments?
Quan trobaré el sostre que aixoplugue
els meus despertars i el meu darrer silenci?

Álgida llum de flama iridiscent,
certesa de la fe amb l’Etern,
Pètals, Lotus,
Consciència Prominent,
Un i Tot del Còsmic Alé,
Brisa elevada enllà de la meua ment:
Equilibra la meua jungla i el meu desert,
i anihila un a un els meus turments
perquè torne al seu llit el meu rierol.




PLEGARIA

Álgida luz de llama iridiscente,
trémula, agita la cima de mi templo:
fragmentada la memoria y el presente,
soy un puro temblor de tierra y cielo.

Todas las nubes se vuelven transparentes
Y una lluvia uterina es el velo
que me envuelve –protectora- en una muerte
cancerbera de otras tantas similares
que sabrían a manjares de reencuentro.

¿Dónde estáis vosotros que partisteis,
dejándome columpiada en esta espera?
¿Adónde van mis frutos sin mis ramas?
¿Adónde voy yo con tanto peso y sin maletas?
¿En qué equipaje caben tantos años
dedicados a maternales desvelos?
¿Cuándo hallaré el techo que cobije
mis despertares y mi último silencio?

Álgida luz de llama iridiscente,
certidumbre de la fe con el Eterno,
Pétalos, Loto,
Consciencia Prominente,
Uno y Todo del Cósmico Aliento,
Brisa elevada más allá de mi mente:
Equilibra mi jungla y mi desierto,
y aniquila uno a uno mis tormentos
para que vuelva a su cauce mi riachuelo.

© MARIÁN MUIÑOS
Traducción al catalán Pere Bessó

2 comentarios:

Blogger LIDIA CARRIZO ha dicho...

BELLO Y ENIGMÀTICO EL POEMA!
LA PREGUNTA DONDE TODOS LOS CIELOS SE PREGUNTAN ...
¿DÒNDE ESE APOSENTO CON TANTA CARGA DE VIDA? ¿HACIA DÒNDE?
EL PLANTEO DEL HOMBRE DESDE HACE MÀS DE 2000 AÑOS!
QUERIDA MARIÀN POEMA QUE TIENE TANTO DOLOR COMO BELLEZA!
POR EL SER ... HACIA EL MÀS ALLÀ!
EXCELENTE!
FELICITACIONES POR LA TRADUCCIÒN
AL POETA QUE LO HA REALIZADO. UN BELLO GESTO!
LOS FELICITO Y AGRADEZCO POR COMPARTIRLO!
LIDIA CARRIZO

15 de abril de 2009, 17:49  
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Gracias, Lidia, por valorar mi traducción.
Pere

28 de septiembre de 2009, 13:09  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio