miércoles, 30 de julio de 2008

Pere Bessó traduce a Jorge Estrella


EL MORIBUND

Espiava la infermera
quan
en les nits d'estiu
es passejava nua.

Cos de manta carn
però ben tornejat
que s'esmunyia sensual
per les voreres del seu sofriment.
L'havien contractada
per a atendre'l
i es despullava sense miraments
perquè,
en la seua situació,
se suposava que ell no animava
cap alé de desig.
Però, la percebia
amb els seus ulls fora de cervell
i les màquines que l'asfixiaven
per a donar-li oxígen.
La percebia formosa
gronxant-se
per un univers de clavells.
Percebia el seu pubis i les seues natges
i el perfum excessiu
de l'eròtic pas
de les seues cames salvatges.
No podia dir-ho,

no podia callar-ho,
es movia espasmòdic
en la seua absoluta quietud,
la tocava amb mans sense tacte,
patètiques,
tant era el seu apetit que,
àdhuc la repugnància,
s'hi tornava fam.
I, a un minut de les déu d'una nit,

en què tota la catàstrofe del seu ésser
la desitjava,
es produí el miracle:
ella rebé l'ona càlida
de la seua invalidesa enamorada
i, amb tranquila innocència,
el besà a penes.
Ell morí a les deu en punt.


EL MORIBUNDO

Espiaba a la enfermera
cuando
en las noches de verano
se paseaba desnuda.
Cuerpo de mucha carne
pero bien torneado
que se deslizaba sensual
por la orillas de su sufrimiento.
La habían contratado
para atenderlo
y se desvestía sin precauciones
porque,
en su situación,
se suponía que él no alentaba
el menor soplo de deseo.
Pero, la percibía
con sus ojos descerebrados
y las máquinas que lo asfixiaban
para darle oxígeno.
La percibía hermosa
contoneándose
por un universo de claveles.
Percibía su pubis y sus nalgas
y el perfume excesivo
del erótico paso
de sus piernas salvajes.
No podía decirlo,
no podía callarlo,
se movía espasmódico
en su absoluta quietud,
la tocaba con manos sin tacto,
patéticas,
Era tal su apetito que,
hasta la repugnancia,
se le convertía en hambre.
Y, a las diez menos uno de una noche,
en la que toda la catástrofe de su ser
la deseaba,
se produjo el milagro:
ella recibió la onda cálida
de su invalidez enamorada
y, con tranquila inocencia,
lo besó apenas.
El murió a las diez en punto.

©Jorge Luis Estrella
Traducción al catalán Pere Bessó

1 comentarios:

Anonymous Betty Badaui ha dicho...

Dos maestros de la palabra.
Abrazos
Betty

1 de agosto de 2010, 0:50  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio