Pere Bessó traduce a Mónica Palla/Daniel Marino

els teus dies no abasteixen. dol saber-ho.
els teus dies quasi no existeixen,
de penes un traç que la paraula dilata
en mentides i minúscules veritats,
de penes un no-res que encarnaran ulls innocents assedegats.

conrees la secreta esperança
que en du-te la tempesta algún dia
hi haurà un altres vaixells i un altre mar que els navegue.

l’home amb prou feines sobreviu en cada home.
immensa és la responsabilitat que resplendeix al teu primer somriure.
immensa és la teua herència i la teua esperança,
home inesgotat breu enamorat.

els teus dies no abasteixen. dol saber-ho.

de penes sobreviure és la teua obligada missió,
de penes contar-ho,
pudorós miracle que els teus sense saber-ho celebren.





tus días no alcanzan. duele saberlo.
tus días casi no existen,
apenas un trazo que la palabra dilata
en mentiras y minúsculas verdades,
apenas una nada que ojos inocentes encarnarán sedientos.

cultivas la secreta esperanza
de que cuando algún día la tormenta te lleve
habrá otros barcos y otro mar que los navegue.

el hombre apenas sobrevive en cada hombre.
inmensa es la responsabilidad que resplandece en tu primer sonrisa.
inmensa es tu herencia y tu esperanza,
hombre inagotado breve enamorado.

tus días no alcanzan. duele saberlo.

apenas sobrevivir es tu obligada misión,
apenas contarlo,
pudoroso milagro que los tuyos sin saber celebran.

© Mónica Palla/Daniel Marino.
Traducción al catalán: Pere Bessó
Foto: Horacio Farroni