Pere Bessó traduce a Stella Maris Vence

aquesta viatgera necessitat
sempre al marge
en camins que arriben a la vora de no sé quina part

potser hi haurà moltes llunes en aquesta boca insadollable
la recerca és un paradís que sempre és a l’altre costat

algú apagà el cresol
no dec despertar els fantasmes paralitzen les cames
aquesta sendera nit amunt guarda els secrets d’un mar fosc

el soroll que colpeja les pestanyes
és la benedicció d’un àngel trist
que empenta
dec arribar a aqueix contacte amb la immensitat
encalçada per la por

l’insomni
i aqueixa sentor a llunyania
ací
en la nuesa del meu cos




esta viajera necesidad
siempre al márgen
en caminos que llegan a la orilla de no se qué parte

quizás haya muchas lunas en esta boca insaciable
la búsqueda es un paraíso que siempre está del otro lado

alguién apagó el candil
no debo despertar a los fantasmas paralizan las piernas
este sendero noche arriba guarda los secretos de un mar oscuro

el ruido que golpea las pestañas
es la bendición de un ángel triste
que empuja
debo llegar a ese contacto con la inmensidad
acosada por el miedo

el imsomnio
y ese olor a lejanía
acá
en la desnudez de mi cuerpo

© Stella Maris Vence
Traducción al catalán Pere Bessó