Pere Bessó traduce a Claudia Isabel Lonfat

Anacrònic
Impacte silenciós

S’esmicolen paraules
damunt del plat fred
d’absències
Al crit mut
dels teus ulls.
En una llàgrima
que roda
sense ser recollida…

Et mire
des de la meua mateixa cornisa
Algun pensament covard
apunta i s’escola
amb la mateixa cadència.

Silenci…
Opressió
que bescanvia en por.
Buit de l’ànima,
on ja no retornen
les paraules

Aqueixa brisa
No genera tempestes.
La inèrcia
s’assembla a estar mort…

Anacrónico
Impacto silencioso

Se desmenuzan palabras
sobre el plato frío
de ausencias
En el grito mudo
de tus ojos.
En una lágrima
que rueda
sin ser recogida…

Te miro
desde mi propia cornisa
Algún cobarde pensamiento
asoma y fluye
con la misma cadencia.

Silencio…
Opresión
que transmuta en miedo.
Oquedad del alma,
donde ya no retornan
las palabras

Esa brisa
No genera tempestades.
La inercia
es igual a estar muerto…

© Claudia Isabel Lonfat
Traducción al catalán Pere Bessó